Municipis: la legitimitat sobiranista
El municipalisme independentista és un dels màxims responsables de la normalització del sobiranisme entre àmplies capes de la població experimentada en els darrers 10 anys. La presència massiva d’ERC als consistoris a partir de 1999 acompanyada d’una reconeguda tasca d’honradesa i proximitat en la majoria dels casos, va servir per apropar les úniques sigles independentistes homologades a molts ciutadans que van reforçar la confiança a nivell nacional en els de Carod i Puigcercós.El monopoli de l’independentisme s’ha socialitzat -en part- en les eleccions del 28-N. Però tot i que Esquerra es troba immersa en un procés de redefinició i de recerca de nous lideratges, compta amb un capital de prop de 200 alcaldies i 1600 regidors. Les noves opcions sobiranistes podrien arribar a aspirar a ocupar un màxim d’un cinc per cent d’aquest bloc municipalista republicà.
Cal un exercici de responsabilitat per totes les parts. La millor lliçó la van donar les urnes el 28 de novembre. Quan més desacomplexament independentista al carrer, menys diputats sobiranistes al Parlament. Els resultats dels recents comicis haurien de contribuir a reflexionar perquè el sobiranisme no perdi, només mig any després, la meitat del seu poder municipalista. Un país amb consciència nacional es construeix des de la base. I la legitimació d’un moviment d’alliberament nacional, també. Un retrocés significatiu a les urnes el 22 de maig motivat per les trifulques i baralles entre els partidaris de l'Estat propi suposarien un viatge 15 anys enrere en el túnel del temps.







