La feina ben feta no té fronteres
L’ambaixador de Catalunya al Regne unit, Xavier Solano, i per extensió el Govern de Catalunya, van ser objecte ahir de crítiques duríssimes per haver enviat una carta a 'The Economist' en què es responia de a les greus acusacions del setmanari contra Catalunya.
3
( 9 vots )
carregantCal recordar que la publicació britànica de política, relacions internacionals i negocis, acusava Catalunya de promoure la marginació dels castellanoparlants i titllava l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, de 'cacic' al mateix temps que el posava a la mateixa altura que l’exministre franquista Manuel Fraga.
La resposta de Solano, en nom del Govern de Catalunya, va ser d’allò més exquisida en les formes. Li va recordar que la llengua és un element d’integració -que no d’assimilació- i que hi ha un amplíssim consens al voltant de la normalització lingüística. I en l’acusació contra Jordi Pujol, el cap de l’ambaixada catalana a Londres recordava a The Economist que va ser escollit President de la Generalitat de manera democràtica durant 23 anys.
Les crítiques per aquesta carta no van procedir ni dels mitjans propers a la dreta espanyolista ni de partits com Ciutadans. Van aparèixer en programes de la televisió pública com els Matins de TV3 o la tertúlia matinal de RAC-1, l’emissora del Grup Godó. Destacats opinadors sociovergents com Josep Cuní, Joan Tapia i Manuel Cuyàs van acusar el Govern de ‘fer pena’ amb l'argument que un govern no pot protestar contra una opinió publicada.
La sorpresa que produeixen aquestes afirmacions és majúscula perquè en primer lloc el reportatge de 'The Economist' no es tractava d’un article d’opinió sinó que tenia caràcter informatiu en format crònica. I en segon terme, si Cuyàs o Tapia o Cuní publiquen una informació en els seus respectius mitjans en què acusen el govern israelià de practicar l’apartheid amb els palestins o titllar d’amic dels terroristes l’executiu del Pakistan ja veuran com l’ambaixador a Espanya d’aquests països presenta una queixa formal i demana una rectificació urgent.
L’ambaixador Solano va actuar amb sentit d’estat. La sorpresa que a alguns sembla que els va produir la reacció del delegat de Catalunya a Londres potser es deu a que mai abans s’havia comptat amb algú que vetllés per la bona imatge del país a l’exterior. Aquesta és una de les feines primordials d’un representant d’un país a l’estranger.
La feina ben feta no té fronteres. La carta de Solano n’és el millor exemple.
Imprimir
Enviar
lleida
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat