L'Espanya plural: o PSOE o PP
Espanya va adquirir fa un parell d’anys 87 avions de combat Eurofighter a més de 100 milions d’euros per exemplar. Només cal multiplicar. S’estan rovellant als hangars de Torrejón de Ardoz. Pels dirigents espanyols la defensa nacional mai no és despesa supèrflua. Carod-Rovira invertia en projectar Catalunya a l’exterior i acompanyar les empreses que volien internacionalitzar-se 25 milions d’euros any. Eren les tan criticades ambaixades i tot l'aparell de la diplomàcia catalana.El PP posa el crit al cel perquè al Senat, suposadament cambra de representació territorial, podrà parlar-se de manera limitada el català. S'escuden rere l'excusa de la despesa que suposa i que és xocolata del lloro. Que a Madrid pugui parlar-se en una llengua cooficial en un organisme que representa encara la ciutadania dels territoris amb llengua pròpia, una quarta part de l’Estat, és un crim. Són els mateixos que posen el crit al cel quan al Parlament europeu es suggereix que la llengua de treball preferent hauria de ser l’anglès. En què quedem?
El PSOE al Govern amenaça d’intervenir la Generalitat si incompleix el dèficit fixat. Amenacen els qui no paguen el que es deu en inversions previst en la disposició addicional tercera de l’Estatut que ells mateixos van votar. Els qui no liquiden el 30 per cent anual que no s’executa a Catalunya del que preveuen els Pressupostos Generals de l’Estat venen a reclamar. El morós reclama, el món al revés.
Espanya és així. L’explícita i descarada del PP. La jacobina del PSOE. És l’Espanya plural.







