El negoci de mentir
Cada mitjà de comunicació és un món i és un fet que en tots els mitjans; fins i tot els més visceralment anticatalans disposen de professionals competents. Que les línies editorials del diari de referència de la dreta regionalista catalana i el de l'esquerra naïf són obertament hostils a l'esquerra independentista és un fet. Més o menys respectable però assumit.Allò intolerable és el negoci de mentir. És el periodista incompetent que fabrica una notícia a consciència al servei d'interessos partidistes que denigren la professió. Dissortadament no en falten, d'exemples. Les cròniques dels darrers dies d'en Jordi Rabieta, al diari de capçalera de l'oligarquia catalana, esdevenen una mostra reveladora del periodista desinformat disposat a tot per fer titulars sensacionalistes, barroers i al servei dels interessos més mesquins.
L'esquerra independentista ha de saber amb qui se les heu i ha de tenir la capacitat suficient per no deixar-se influenciar, ni poc ni molt, per persones que són la vergonya de la professió. Un mitjà de comunicació té tot el dret del món a seguir una determinada línia editorial, a enaltir o infravalorar a discreció. Però tot hauria de tenir uns límits i mentir sense cap mena de pudor, en un mitjà seriós, és en el millors dels casos una pràctica només apta per a mediocres. I en el present cas la constatació de com es pot arribar a caure de baix i de com l'exercici d'informar esdevé el negoci de mentir.