Garrotades amb criteri
Els catalans, sovint, o molt sovint, tendim a culpar Espanya de tots els nostres mals, i sovint o molt sovint, els espanyols en són la causa. Però passa que moltes altres vegades, els problemes dels catalans són fruit dels propis catalans.
3
( 4 vots )
carregantDurant les darreres setmanes, Barcelona, i més concretament la zona de Plaça Catalunya i Via Laietana han estat l'escenari de desenes de manifestacions en contra de tancaments d'empresa, en contra d'acomiadaments i en contra dels efectes de la crisi en general. I totes les rues de manifestants, han pogut expressar el seu dret de manifestació amb total tranquilitat, fent pintades, posant enganxines per tots els edificis i el mobiliari urbà, fent esclatar traques i fent sonar botzines a tota pastilla. Cap mena de problema.
Això sí. Falta que es manifesti el col·lectiu juvenil perquè el mateix esquadró de Mossos d'Esquadra que controlaven les manifestacions de treballadors, a qui se'ls tolerava tot, carreguin amb una duresa desproporcionada contra els joves que protestaven contra el procés de Bolonya, fins al punt que molts dels manifestants han acabat amb contusions de diversa consideració.
Vistos els resultats, no ens queda cap dubte de que si el cos de seguretat era el mateix, i les conseqüències entre uns i els altres han estat tan diferents, deu voler dir que les odres que aquests rebien, també devien ser ben diferents. Amb uns, cap problema, i amb els altres cap mena de permissivitat.
I perquè ha passat això? Doncs senzillament, els treballadors que legítiament es manifestaven, comptaven amb el suport dels grans sindicats, mentre que els estudiants, que també es manifestaven igual de legítimament, no comptaven amb cap aliat parlamentari que els donés suport. I evidentment, això es paga amb contundència física.
Per tant, no cal culpar els Mossos d'Esquadra, que tan sols compleixen ordres, sinó que cal mirar més amunt, fins a arribar al màxim responsable d'aquestes ordres per adonar-se que Joan Saura ha canalitzat la ràbia de la seva política infructuosa contra els joves indefensos políticament per tal de marcar pit i mostrar caràcter.
Joan Saura s'atreveix doncs amb la jovenalla, quan és incapaç d'enfrontar-se amb els grans sindicats, o bé es veu derrotat amb la política espanyola. Una actitud covarda, que de ben segur, li acabarà costant uns quants diputats. Perquè al final, les coses acaben tornant al seu lloc.
Imprimir
Enviar
Ribera del Xúquer
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat