La crisi i els transports metropolitans de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona, sembla que ha decidit actuar davant la crisi amb una fòrmula magistral que consisteix en apujar les tarifes dels transports públics. La lògica d'aquesta acció parteix de la premisa que diu que quan l'economia va bé és el moment d'apujar els preus, però quan l'economia va malament... doncs s'apujaran encara més del previst. És una solució tan enginyosa com quan van decidir d'instaurar la zona verda per disminuir el volum de cotxes circulant. Un prodigi de solució, que ha fet disminuir el trànsit d'una manera testimonial i marginal, malgrat que ha servir per obtenir beneficis rècord. A la Plaça Sant Jaume encara riuen.Si els comptes del consistori s'han d'ajustar per culpa de la crisi, el primer que s'ha de fer és eliminar les despeses innecessàries. Seguint l'exemple de la Generalitat de Catalunya, on s'ha retallat especialment la publicitat institucional, seria una fabulós exemple per part de l'ajuntament si eliminessin les campanyes de l'estil 'Visca Barcelona' i d'altres similars, que no són més que propaganda electoral encoberta.
Tampoc es pot anar de pijo-progre per un cantó, obligant als vehicles a anar a només 80 km. per hora a les carreteres de l'àrea metropolitana en pro d'un ecologisme que només s'expliquen uns quants, i després incentivar l'ús dels transports públics amb un augment de preus totalment desmesurat. O es té una estratègia comuna, o potser millor no enredar al personal. Perquè llavors resulta d'una lògica totalment incoherent que ara surti l'Hereu justificant que l'augment de tarifes és inferior a l'augment del preu dels carburants. Com coi volen incentivar?
I que no ens vinguin ara al·legant que els augments en les tarifes són més baixos que la majoria de ciutats d'Europa. Segurament, les ciutats que tenen un import més baix, també deuen tenir de mitjana una renta per càpita més baixa que la dels habitants de Barcelona. De fet, vist amb termes relatius, l'augment mitjà dels preus del transports a totes aquestes ciutats europees rondarà el 2%, cinc punts per sota de l'augment que proposa l'equip de Jordi Hereu.
No és moral apujar un 7% les tarifes del transport, quan tota l'economia s'està veient afectada d'una manera tan brutal, perquè el més important de tot és que aquest augment de preus, afectarà sobretot a la classe treballadora, mentre que afectarà poc a gens a les classes més benestants. Un moment ideal per recordar allò que tant es diu aquests dies, de que no es pot continuar privatitzant els beneficis i socialitzant les pèrdues. A l'Ajuntament de Barcelona sembla que ho han entès ben al contrari.







