La caixa d'Artur Mas
Les males notícies ja no són notícia quan dels interessos de Catalunya es tracta. S’han instal·lat en l’apartat de la normalitat quan provenen de Madrid. El mes de maig parlàvem en aquesta editorial de la LOAPA contra les caixes d’estalvi. Dit i fet. L’únic acord d’aquella trobada primaveral entre Zapatero i Rajoy va ser la modificació de la llei de caixes. En l’essencial no hi ha discrepància.El poder sempre vol més poder. El que Aznar no va aconseguir del bracet de Manuel Pizarro a mitjans dels 90 pot ser que ho assoleixi Zapatero: descapitalitzar Catalunya d’un sistema propi de caixes d’estalvi arrelades al territori i al país. L’expresident espanyol sí que va assolir-ho amb el BBVA durant la seva majoria absoluta. El centre de decisió del gegant bancari va desplaçar-se d’Euskadi a Madrid. Allí on es decideix es mana. I en tributen els impostos.
Hi ha qui creu allò de com més malament, millor. Potser la conseqüència més positiva de l’ofensiva recentralitzadora desacomplexada engegada des del Govern espanyol tindrà com a conseqüència que Artur Mas es veurà obligat a fer passes endavant que en una altra circumstància potser no hauria donat. Acceptar les coses com estan i resignar-se és rendir-se. Ja ho diu públicament fins i tot l’expresident Jordi Pujol.







