El final de l'Estatut. El principi del referèndum
El 30 de setembre de 2005, el Parlament de Catalunya va aprovar amb un 90% de vots a favor, el redactat d'un Nou Estatut, que poc abans ja havia passat el filtre del Consell Consultiu, que ja es va cuidar de corregir aquelles parts del text que es contradeien amb la Constitució espanyola. uan encara no havien transcorregut ni quatre mesos des de la seva sortida cap a Madrid, el 21 de gener del 2006, Artur Mas tancava de manera unilateral la rebaixa d'aquest redactat amb Zapatero, que s'oblidava per complet de les seves promeses fetes en campanya, per pactar amb el líder de CiU, un Estatut molt més a la baixa del que fins i tot pensaven molts espanyols quan es va començar a negociar.
4
carregantAixí doncs, el 10 de maig de 2006, les Corts espanyoles donen llum verda a un Estatut, ja molt llunyà d'aquell que s'havia acordat i decidit entre els propis catalans, i pocs dies després, l'1 de juny, Catalunya vota el famós referèndum del 'más vale pàjaru en mano', que sembla que ha de ser un dels passos finals de tot aquest procés, que en aquest moment, ja fa anys que dura des que se'n va iniciar el seu primer redactat. Finalment, i després de la burocràcia necessària, l'1 d'agost de 2006 queda definitivament aprovat el nou Estatut de Catalunya. Un Estatut, que tot i ser molt descafeinat, se suposa que ha de bona part dels mals dels catalans.
Passen però els dies, i la seva aplicació i compliment per part del govern espanyol es van allargant. El motiu és un darrer tràmit. El Tribunal Constitucional espanyol, un òrgan que es presuposa independent dels poders polítics, té la seva darrera paraula, o el que és el mateix, la darrera retallada. Tot i així, els dies, les setmanes i les eleccions espanyoles passen sense que el Contitucional es pronunciï, allargant tant com poden l'espera.
Ara però, són diverses les alarmes que poc a poc es van disparant per anunciar-nos que aquest final ja s'acosta. Els més entesos pronostiquen que a primer del 2009, cap al gener o febrer, els catalans tindrem l'Estatut final. Aquell que compta de debò, després de les retallades del Consell Consultiu català, les retallades de Zapatero i Mas, i les darreres retallades del Tribunal Constitucional. Sent aquestes darreres, les que s'oloren més dràstiques i severes, no respectant cap dels pilars bàsics d'un text que, recordem-ho, havia de suposar la clau per l'encaix de Catalunya a Espanya pels propers anys, i fins i tot dècades.
Quan el final es veu cada vegada més a prop, són molts els polítics que comencen a fer declaracions i insinuacions de quina serà la reacció, el famòs Pla B, quan l'Estatut final ja no s'assembli absolutament en res a l'Estatut que van aprovar els polítics catalans, ja fa més de 3 anys. El crit més unànime és el de referèndum. És el crit de, ara sí, tenir el dret de decidir.
En darrera instància haurà de quedar clar que si Espanya utilitza tots els seus recursos per posar en evidència que no vol Catalnya com és, tocarà decidir si Catalunya vol Espanya tal i com també és. Si ells no ens volen, potser nosaltres tampoc els volem a ells. Un referèndum serà la millor solució per decidir què volem els catalans. Ara, cap altra opció ja no serà vàlida.
Imprimir
Enviar
Barcelona
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat