La música de l'acord
Diuen que en aquesta vida, l'últim que es perd és l'esperança. Però a aquestes alçades de la pel·lícula, amb el tema del finançament ja s'ha perdut fins i tot la fe. Es tracta d'una negociació que bé podria servir per inspirar una de les pel·lícules més delirants de Hitchcock ja que té tots els ingredients... fins i tot 'la rossa' i els personatges amb forts atacs esquizofrènics.Falten només tres setmanes perquè s'acabi el darrer termini per arribar a un acord, però segons constaten els cants de sirena dels darrers dies, el termini torna a estar altre cop pulveritzat. El finançament s'ha refredat, pateix una forta grip i l'únic tractament que han receptat els fonambulistes polítics catalans és fermesa. Molta fermesa!
El president del nostre govern ja ha avisat que la música de l'acord comença a afinar, però no prou encara. O sigui que l'acord encara és lluny, que hi han problemes amb l'anivellament i el fons de serveis bàsics...
Els seus companys al govern s'ho miren esparverats i l'oposició ja carrega l'artilleria per començar la setmana llençant tot un seguit de frases buides de contingut a les que després se sumaran les del tripartit.
Mentrestant, a la Moncloa, Zapatero fa de 'tio Gilito' i ens va escanyant segur de si mateix i de que els catalans acceptaran qualsevol acord que l'hauran de vestir amb un discurs ple de xifres difícils d'entendre per la majoria de mortals. I ens preguntem: perquè no podem dir prou a tantes mentides? Perquè els partits de casa nostra no es poden unir per intentar canviar un guió que sembla estar escrit des de fa mesos? S'ha valorat seriosament el cost d'un no-acord? Estan preparats els nostres polítics per lliurar una batalla d'aquestes característiques?







