Pujol o Duran?
Josep Antoni Duran i Lleida deixava clar als periodistes de Madrid que ell té agenda pròpia i que no es dedicarà a preparar-li la reunió que el president Artur Mas mantindrà amb el seu homòleg espanyol a la Moncloa el proper 7 de febrer. Tota una declaració d'intencions. Tampoc assumia l’editorial de Jordi Pujol en què l'expresident reconeixia per primer cop la via independentista com a realista i fins i tot necessària. I mentrestant s’inicia un intent de purga de sobiranistes entre els candidats d’Unió a llistes per les municipals a Girona.Duran no enganya mai ningú. A Madrid s’ha comportat de manera transparent i diàfana treballant per recuperar el paper de soci preferent dels seus 10 diputats a les corts espanyoles. Ja ha avalat la reforma de les pensions de Zapatero i fins i tot ha dedicat elogis al decret del govern espanyol per convertir les caixes en bancs.
La situació de col·lapse financer de la Generalitat i la laminació permanent de competències pròpies del Govern de Catalunya canvien l’escenari clàssic de negociació amb Madrid. O més del mateix o un nou paradigma en què Artur Mas no tingui com a objectiu prioritari apuntalar la governabilitat d’Espanya per negociar-ne algunes prebendes a canvi. Ja no hi ha cove. L’elecció pel nou president de Catalunya serà entre dos models. El que escriu Jordi Pujol o el que perpetua Josep Antoni Duran i Lleida.







