El dilema democràtic
Artur Mas sorprenia aquest diumenge amb un ‘dilema’ que expressa el grau de contradicció en què viu instal·lada Convergència i Unió després d’anys de dialèctica d’alt voltatge sobiranista mentre va durar el seu pas per l’oposició. El retorn a la governabilitat i la necessitat de no incomodar determinats poders pot estar provocant que el nou President hagi decidit posar el fre de mà.
El llavors candidat Artur Mas deia fa poc més de mig any que ‘òbviament’ que participaria en el referèndum sobre la independència que es portarà a terme a la capital de Catalunya el proper 10 d’abril. L’’òbviament’ ha passat a convertir-se ara, assolida la presidència del país, en ‘un dilema’ tal i com va verbalitzar a les pàgines de El Periódico.
Més enllà de la contradicció o el canvi de criteri -que habitualment s’havia caracteritzat per mantenir un fil discursiu coherent- el que més sorprèn són els arguments del ‘dilema’. Afirma Mas que ara és president de tots els catalans i que hi ha molts que no són partidaris de l’Estat propi. Cert, però el fet que prengui part d’un exercici democràtic no pressuposa que hagi d’expressar en quin sentit vota perquè l’important, com diu el tòpic esportiu, és participar. Per la mateixa regla de tres, Xavier Trias no serà l’alcalde de tots els barcelonins en cas de d’assolir-ho ja que ha manifestat que pensa acudir a votar el proper 10 d’abril en la consulta en qualitat de veí de Barcelona.
Una de les grans novetats de l’editorial de la setmana passada de Jordi Pujol en què per primer cop parlava obertament de la legitimitat de la via independentista va ser que enterrava l’argument de la fractura social com a possible conseqüència d’un procés independentista. Segons Pujol, el papu de la divisió de Catalunya en dues comunitats si es camina cap a l’Estat propi ja no val. El contrari del que diumenge insinuava Artur Mas en la seva entrevista amb el rotatiu del Grup Zeta.
Es pot donar la gran paradoxa que el govern de la ‘transició nacional’ no tingui cap conseller ni membre destacat de l’executiu que voti en la consulta de Barcelona del proper 10 d’abril. Una premonició de per on pot anar la negociació amb Madrid del concert econòmic?
El llavors candidat Artur Mas deia fa poc més de mig any que ‘òbviament’ que participaria en el referèndum sobre la independència que es portarà a terme a la capital de Catalunya el proper 10 d’abril. L’’òbviament’ ha passat a convertir-se ara, assolida la presidència del país, en ‘un dilema’ tal i com va verbalitzar a les pàgines de El Periódico.
Més enllà de la contradicció o el canvi de criteri -que habitualment s’havia caracteritzat per mantenir un fil discursiu coherent- el que més sorprèn són els arguments del ‘dilema’. Afirma Mas que ara és president de tots els catalans i que hi ha molts que no són partidaris de l’Estat propi. Cert, però el fet que prengui part d’un exercici democràtic no pressuposa que hagi d’expressar en quin sentit vota perquè l’important, com diu el tòpic esportiu, és participar. Per la mateixa regla de tres, Xavier Trias no serà l’alcalde de tots els barcelonins en cas de d’assolir-ho ja que ha manifestat que pensa acudir a votar el proper 10 d’abril en la consulta en qualitat de veí de Barcelona.
Una de les grans novetats de l’editorial de la setmana passada de Jordi Pujol en què per primer cop parlava obertament de la legitimitat de la via independentista va ser que enterrava l’argument de la fractura social com a possible conseqüència d’un procés independentista. Segons Pujol, el papu de la divisió de Catalunya en dues comunitats si es camina cap a l’Estat propi ja no val. El contrari del que diumenge insinuava Artur Mas en la seva entrevista amb el rotatiu del Grup Zeta.
Es pot donar la gran paradoxa que el govern de la ‘transició nacional’ no tingui cap conseller ni membre destacat de l’executiu que voti en la consulta de Barcelona del proper 10 d’abril. Una premonició de per on pot anar la negociació amb Madrid del concert econòmic?







