Ni un euro a la caixa
Després del sainet que han protagonitzat els polítics de casa nostra els darrers dies, els uns per justificar determinades posicions per esgarrapar dos euros a les arques de l'estat i els altres per treure pit davant la situació, avui encetem una setmana decisiva. Decisiva perquè a Madrid s'aprovaran uns comptes que escanyen una mica més a Catalunya i decisiva també perquè a casa nostra falta saber si algú passarà de les paraules als fets! La memòria política diuen que és curta però encara ressona l'eslògan electoral 'Fets i no paraules'...Mentre els comptes generals de l'Estat tiren endavant i l'executiva del carrer Nicaragua fa com qui no sap de que anés la pe.lícula, tot i les darreres amenaces d'alguns dels seus membres, van passant els dies i continuem sense saber res del nou model de finançament. Diuen que la proposta que té a les mans el senyor Castells no diu res de res i tot són vaguetats.
Aquelles vaguetats que tan agradaven al president José Luis Rodriguez Zapatero i que li van tant bé per negociar i ensarronar a més d'un. Un model de finançament que hauria de substituir a l'actual que està deixant totalment endeutada a la Generalitat de Catalunya i sense capacitat de reaccionar enmig d'aquesta important -i sembla que duradora- crisi que està posant entre l'espasa i la paret al teixit productiu català.
D'altra banda, Esquerra i Iniciativa s'afanyen a demanar una revisió de l'actual pacte d'Entesa per afrontar aquest nou cicle amb garanties... tot i que encara no sabem quines. El més sorprenent de tot plegat és l'actitud de Convergència i Unió, que de moment no fa soroll: està a l'aguait esperant el seu moment per saltar sobre la presa o disposen d'informació privilegiada?







