Esquerra i Reagrupament, la suma que suma?
La divisió independentista va ser un dels factors, entre altres, que va provocar que el passat 28 de novembre els escons estrictament independentistes del Parlament passessin de 21 a 14. Molts altres sobiranistes van quedar-se a casa o van decantar-se per una Convergència i Unió que havia inflamat el seu discurs nacional durant el seu pas per l’oposició.
20
( 10 vots )
carregantPerò bona part del desprestigi independentista va venir per l’esbudellada pública en els anys previs. Reagrupament, com a corrent intern d'ERC i després com a associació-partit, va edificar bona part del seu discurs en la crítica sense contemplacions contra els republicans. RCAT va exercir durant mesos i mesos una pràctica política estomacal nascuda del ressentiment contra ERC que tenia el seu punt de partida en la sortida de Joan Carretero del govern Maragall en què el líder de Reagrupament considerava que no va tenir l’escalf de la direcció d’Esquerra.
És per això que sorprèn el ràpid viratge de Carretero cap a ERC després del 28 de novembre que ja ha verbalitzat en dues entrevistes recents i en més d’una trobada amb Puigcercós en els darrers mesos. Si el que mou ara Carretero és el ressentiment contra Laporta i Solidaritat tornarem a l’inici: inscriure la pràctica política per anar en contra de. Com a partir de 2007 i 2008 va succeir contra la direcció d’Esquerra.
És lògic que Jordi Portabella vulgui sumar totes les sensibilitats en la seva candidatura en un moment difícil per a les sigles d’ERC. També per deixar aïllada Solidaritat que pot acabar obligada a presentar-se en solitari amb la previsible dificultat que això els suposarà per entrar al consistori. Però Portabella i ERC també hauran de calibrar el preu que poden pagar si l’aliança amb els de Carretero té continuïtat. RCAT va aconseguir 7476 vots a la ciutat de Barcelona en les eleccions al Parlament. Previsiblement una bona part d'ells deixaran de votar-los en unes municipals on concorrin amb ERC perquè la càrrega contra els de Puigcercós i Ridao ha deixat pòsit entre els reagrupats i no desapareixerà de la nit al dia.
Si més enllà d’una aliança tàctica per visualitzar un eixamplament de l’espai electoral d’ERC a les municipals la suma pretén tenir continuïtat, Esquerra haurà d’abordar també un debat de posicionament en el seu congrés de la tardor. Reagrupament havia fet bandera del ‘ni dretes ni esquerres, Catalunya’. Esquerra assegura que el seu problema no és ideològic. Però en un hipotètic acostament amb RCAT el debat seria inevitable: casa gran de l’independentisme o esquerra independentista?
Benvingut sigui qualsevol intent de suma i de retrobament entre les forces independentistes. Però sempre que es faci des de la sinceritat i no l’oportunisme, la desesperació o el ressentiment cap a un tercer. Si ERC vol seguir sent el referent central dels independentistes no pot ajornar una renovació de dirigents però alhora fent apostes estratègiques clares que evitin cops de volant que poden acabar per desconcertar la seva base electoral més fidel i sòlida.
Imprimir
Enviar
Barcelona
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat