Els pastorets del finançament
Aquest ha estat un cap de setmana mogut pels màxims responsables del Govern català. Diuen que el President Montilla i el Conseller Castells s'han desplaçat fins a la Moncloa a desencallar l'acord sobre el nou finançament, interpretant una versió lliure dels Pastorets que, si no es tractés d'un tema tant transcendental, ens faria riure a tots plegats. Ens trobem davant de l'enèsima escenificació del procés de negociació per un nou finançament en la qual els seus protagonistes saben perfectament que cal esmerçar-se molt en les formes i en la interpretació ja que tothom sap quin és el final de l'obra: una millora petita i insuficient per Catalunya que tanmateix serà 'dissimulada' amb significatius increments per la resta de CCAA, preferentment socialistes.
7
carregantAlgunes mostres simpàtiques d'aquesta particular versió del clàssic de Folch i Torres: perquè s'escenifica una negociació bilateral quan Catalunya té la mateixa veu i el mateix vot que Múrcia o la Rioja? En quin tipus de reunió secreta tots els diaris se n'acaben assabentant del menú que han menjat? Perquè sabem abans que han menjat verdura però no quins són els punts de desacord? Perquè la majoria d'opinadors són tant poc crítics? No deu pas ser que ja hi ha un acord i que ara cal començar a fer veure que des de Catalunya hem apretat molt? Perquè Artur Mas està tant tranquil?
El més sorprenent és que sembla que ara tothom tingui un final anunciat i sigui imperiós arribar a un acord abans de final d'any. És aquest termini favorable als interessos del President Montilla? Probablement sí. Per una banda, li podria sortir massa car permetre que obrís escletxa unq sortida de to del conseller Castells i, per l'altra, necessita fer veure que a Madrid se'l prenen seriosament. És aquest termini favorable als interessos de Catalunya? Probablement no. L'incompliment de l'Estatut és igualment greu si supera els 4 o els 5 mesos i escurçant terminis només pot interessar a qui vol vendre duros a 4 pessetes.
De moment, Zapatero està tranquil: 'el finançament no és el que més preocupa a la majoria de catalans en temps de crisi' diu. I tot i que és precisament ara quan a tots ens hauria de preocupar més que mai, a l'hora de la veritat no és així. Només cal fer un cop d'ull a les enquestes del CEO i a la Catalunya real amb la que va guanyar la xifra rècord de 25 diputats (més del doble de vots ZP a les espanyoles que Montilla a les autonòmiques). Podem pretendre, doncs, que aquests actuïn de forma autònoma ?
Imprimir
Enviar
L'Estartit
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat