Catalunya no tira?
Algunes editorials i opniadors han escrit i escriuran aquests dies sobre la repercussió del partit disputat el diumenge entre la selecció de Catalunya i la de Colòmbia, que ja s'ha converit en un clàssic de les festes nadalenques. S'ha de reconèxer que, tot i la dificultat que suposa omplir un estadi com el Camp Nou, la imatge que oferien les grades era manifestament millorable. Algun dels diaris més venuts a Catalunya deien que la selecció catalana 'no enganxava': potser no és tant interessant reconèixer l'evidència com conèixer-ne les causes.Des d'un punt de vista merament futbolístic cal reconèixer que com a event esportiu té un interès més aviat relatiu: és difícil atreure en ple hivern a molta gent a un partit amb jugadors professionals però que tampoc són estrelles de primer nivell, especialment quan no deixa de ser un partit amistós entre un combinat d'una Comunitat Autònoma amb una selecció nacional on hem de fer mans i mànigues perquè ens vinguin els jugadors titulars.
Evidentment, no podem analitzar els partits nadalencs de la selecció catalana com un event merament esportiu, hi ha una càrrega política i emotiva suplementària. Ara bé, és just vincular el suport a l'oficialitat de les seleccions esportives catalanes al públic que hi havia el passat diumenge al Camp Nou ? Els qui ho veuen com un event pintoresc i anecdòtic esdeveniment que també celebren a altres CCAA com Andalusia correrien a respondre que si. Així ho farien també, probablement, molts dels milers de patriotes fatalistes que hi ha al país.
És possible, però, que hi hagi una altra resposta. No deu ser que moltes catalanes i catalans estan farts de tant testimonialisme ? No deu ser que estan cansats de demostrar que no estem vençuts i voldrien visualitzar algun pas endavant ? Aquests últims anys hi ha hagut alguns avenços significatius pel que fa al reconeixement oficial de seleccions esportives catalanes, però potser aquesta necessitat va una mica més enllà. Després del fracàs del procés estatutari (vistos els resultats) potser cal una victòria col·lectiva que aixequi la moral del país i que pugui demostrar que l'orgull de ser català va més enllà de veure una vegada a l'any onze homes vestits amb l'uniforme d'una selecció que, de moment, només pot jugar partits de costellada.







