El joc de Il Comendatore
Iniciem un 2009 incert en tots els aspectes, però sobretot políticament i econòmicament. Econòmicament tot sembla que serà un any encara més complicat del que ha estat el 2008 i políticament al nostre país s'endevinen corbes perilloses. Les més evidents són les de l'aprovació d'un nou model de finançament i la sentència del Tribunal Constitucional. Des de la finalització del procés estatutari, el partidisme sembla haver anat guanyant terreny a la política, la qual cosa no sembla un gaire bon presagi.El més sorprenent és que molts prefereixen a veure la realitat com els agradaria que fos i no com realment és. Perquè ens fan creure que hem de continuar negociant un nou finançament quan el Govern Espanyol ja ha tancat des del passat 30 de desembre tot marge negociador? Quan algú no vol admetre la realitat sol ser per dos motius: o bé és massa dura per acceptar-la o bé caldria prendre decisions que es volen ajornar. Em temo que els nostres polítics els passa una mica d'ambdues coses.
El Govern Espanyol ja fa dies que ha tancat l'acord, tal i com ho ratifica Il Comendatore Miquel Iceta, membre de l'executiva del PSOE i el qui parla amb més claredat sobre les intencions del Govern Espanyol que és qui, ens agradi o no, acaba marcant el compàs. Mentrestant el President Montilla -qui sorprenentment se sentia més còmode abans quan feia el paper de comendatore- manté una fermesa postissa i amb data de caducitat. El President sap que no hi ha marge però vol salvar el Govern d'Entesa. Esquerra no pot acceptar qualsevol acord o, si més no, ho ha de fer veure si vol salvar el Govern. CiU no vol deixar desaprofitar l'ocasió per erosionar un Govern que està a punt d'aconseguir un millor acord que el que van tancar ells el 2001 amb el PP. A Madrid ja han tancat la carpeta i la caixa però a Catalunya seguim fent pastorets, però les festes de Nadal ja s'acaben.
I mentrestant, la gent comença el 2009 tornant al ritme normal de la seva feina -qui pot !- veient com els seus representants prefereixen seguir tractant-los com a imbècils. Clar que es diu que cada poble té els representants que es mereix.







