El Prat, assaig de la batalla pel concert
La visita d’Artur Mas a Moncloa va deixar de banda, almenys públicament, el debat sobre el desenllaç de la infraestructura més important del país: l’aeroport del Prat. Aquest ja va ser un dels oblits en la negociació estatutària de 2006 i va demostrar la dificultat de descentralitzar certs búnquers que són l’essència de l’Estat espanyol unitarista i centralista.El president de la Generalitat va donar per bo el procés de privatització dels aeroports i que la titularitat continuarà en mans de l’Estat. Ahir mateix, una proposta d’ERC amb el suport de CiU i el final del PSOE va permetre subscriure al Congrés dels Diputats un acord per remarcar la necessitat que la Generalitat tingui una majoria determinant en el consell d’administració de El Prat.
Una nació és un aeroport. El nou govern de Catalunya té la imperiosa necessitat d’acumular suports a l’entorn d’una causa vital. Un aeroport dirigit des d’aquí és una estructura d’estat com ho és TV3 o els Mossos d’Esquadra.
Cal que CiU busqui aquesta majoria que inicialment només trobarà la complicitat d'ERC -i potser ICV- i que si socialment té prou demanda pot acabar arrossegant el PSC. Ni més ni menys que una prèvia on podrà veure’s la capacitat per bastir una majoria política i social favorable al concert econòmic que Mas assegura que vol obtenir a partir de 2012.







