La guerra dels Rose
Qui no recorda aquella mítica pel·lícula de finals dels 80 en que Michael Douglas i Kathlenn Turner, un matrimoni americà molt ben avingut de cara a la galeria, literalment s'acaba llençant els plats al cap. Una pel.lícula on en Danny de Vitto, es tornava boig intentant driblar els cops de puny i els insults dels dos protagonistes i que precisament aquesta setmana ha tingut una seqüela a la catalana.Les estrelles de la pantalla, en aquesta ocasió, han estat els incombustibles Mas i Duran i Lleida, que han protagonitzat un intens cos a cos per decidir qui havia de ser el proper cap de llista de la coalició a Europa. La proposta que més va sonar les darreres setmanes era el magistrat López Tena, però pel democratacristià sembla que era una sobredosi de sobiranisme -amb tocs de 'freakisme'- incompatible amb els seus paràmetres centristes.
De res a servit que Mas es posicionés a favor de López Tena, príncep de la societat civil pel dret a decidir, que també era molt ben vist per David Madí. El d'Alcampell ha demostrat que mana -i molt- consolidant la bicefàlia a CiU. Mas ha hagut d'abaixar el cap i prescindir del seu fitxatge estrella. L'opció finalment escollida: Ramon Tremosa. Satisfà les pretensions d'un candidat de fort perfil sobiranista amb un home més seriós, més assenyat i políticament més correcte que en López Tena. Si més no, així ha estat postulat pel d'Unió.
Mentrestant, al carrer Còrsega, s'ha escoltat algun crit ja que a ningú li agrada ser desacreditat. Tot i així, després de tempesta vé la calma: Tremosa i Mas ja han aparegut junts mentre Duran s'ho ha mirat tot amb satisfacció. Mas ha defensat a l'independent Tremosa com un dels millors representants de la Casa Gran del Catalanisme i una persona molt preparada per defensar els interessos catalans a Europa, oblidant-se que va defensar el NO a l'Estatut. Unes tensions que poden tenir però un bon final pels convergents ja que Tremosa suposa un obús a la línia de flotació d'Esquerra, que ha quedat descol·locada, malgrat que encara demana una candidatura conjunta amb la coal·lició. En aquesta pel·lícula també hi ha un altre gran damnificat, aquell que ha estat esquivant cops mentre ha durat la batussa: el nostre Danny de Vitto català, Ignasi Guardans.







