Dels Goya a Raül Agné, Espanya
Va haver-hi uns anys en què l’Espanya culta i tolerant era la que es veia. Després de 40 anys de franquisme parlar bé de Catalunya i la pluralitat d’Espanya no feia por a uns quants líders socials. Espanya era la mateixa de sempre i l’Espanya eterna hi era però acomplexada per dècades de dictadura no gosava alçar gaire la veu.
3
carregantLa pèrdua de discurs de l’esquerra més progressista i tolerant amb Catalunya va anar aparellada amb l’ascens sostingut de la dreta espanyolista i va provocar que a l’esquerra guanyés pes la facció jacobina que va començar a competir amb la dreta en la cursa per veure qui era més defensor de la unitat d’Espanya.
La conseqüència de tot plegat és que l’Espanya plural ha quedat relegada a cites com els Goya on escoltar saludar en català o premiar una pel·lícula de casa nostra no és vist com una ofensa. És l’Espanya plural d’Izquierda Unida i una petita part del PSOE.
És per això que l’actitud de l’entrenador del Girona, Raül Agné, cobra major importància. Els anys de pedagogia van passar. L’Espanya plural ha quedat reduïda a la mínima expressió i la que creix és la que en el fons pot arribar a comprendre que s’increpi un home de bé com Manel Comas a la final de la copa del rei de bàsquet després que Marca el posés en el punt de mira per ‘catalanista’.
Políticament, cal que el president de la Generalitat sigui plenament conscient que l’Espanya amiga és cosa d’una minoria en el passat. Més que res perquè per afrontar qualsevol embat amb Madrid li cal una fortalesa interna a Catalunya que, a dia d’avui, no passa per l’entesa ni amb el PP de Catalunya ni amb el PSC-PSOE.
Imprimir
Enviar
Mollerussa
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat