Ernest Maragall
Les filtracions esbiaxades, reproduïdes per la premsa amiga, que s'han fet des de la Conselleria d'Educació sobre l'anomenada “tercera hora” són el reflex de la supèrbia d'un home que es nega a admetre l'evidència dels fets i el despropòsit dels seus plantejaments. El Decret del Govern diu el que diu sobre la tercera hora de castellà que pretenia imposar el Ministeri d'Educació: no hi ha tercera hora i pedagògicament res no justifica l'increment d'hores de castellà perquè el català segueix essent la llengua que necessita més atenció.
8
carregant
El decret català d'Ordenació Curricular de l'Educació Primària consagra el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament -també de l'aprenentatge en català de les estructures lingüístiques comunes entre les llengües, introdueix per primer cop el concepte d'immersió lingüística -un model reixit de cohesió i integració, reforça l'aprenentatge de l'anglès i atorga un marge de discrecionalitat a cada centre pel que fa a les hores de lliure disposició i les hores fora de l'horari lectiu.
Però Maragall va per lliure. L'esperit de la llei és claríssim i és a partir d'aquest que cal interpretar aquells preceptes de la llei que puguin resultar ambigus pel seu redactat. Ha estat el mateix cap de files de Maragall, el president Montilla, qui ha dit solemnement que la llengua que s'ha de potenciar és la catalana. I ja va ser Montilla qui va fer callar Maragall quan frívolament escampava disbarats sobre els coneixements de castellà dels nens d'Olot.
No hi ha dubte que vista l'actitud de Maragall, doblegant els genolls a despit d'uns plantejaments que ignoren la realitat sociolingüística del país, caldrà estar amatent a tots i cadascun dels seus moviments com a conseller d'Educació davant els indicis que apunten a un desig de burlar la norma del govern al qual pertany. És el president Montilla, en primer lloc, qui té l'obligació política i moral de cridar-lo a l'ordre si no atèn els plantejaments del decret. Si no fos així, la reacció hauria de ser implacable. I la pèrdua de confiança en Montilla hauria de comportar una amenaça per a l'estabilitat i viabilitat de l'actual majoria de govern.
Imprimir
Enviar
BCN
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat