El lladre de la crisi
Veure com un empresari lleidatà de la construcció ha trobat com a única sortida convertir-se en un trist lladregot de bancs hauria de fer remoure més d'una consciència. Veure com una persona ofegada pels deutes generats per aquesta crisi mundial que està destrossant el teixit productiu del nostre país, es posa gorra, ulleres de sol i un tapaboques per robar, encongeix el cor. Sobretot perquè aquesta sortida a la desesperada de l'empresari lleidatà pot estar al cap de més d'un emprenedor al què no surten els comptes des de fa mesos.La crisi encara no té data de caducitat i, si escoltem un expert mundial com Michel Camdessus que assessora al president francès, a Espanya la crisi encara serà més cruenta per l'excessiva dependència del totxo. Fantàstic! La situació serà més difícil en una Espanya on cada dia es presenten noves mesures per lluitar contra la recessió econòmica que no estan solucionant gairebé res. Una Espanya pendent de les caceres socialistes i del cas Gürtel que acabarà empaperant a mig Partit Popular. Una Espanya a l'expectativa de les eleccions basques i gallegues. Una Espanya i un president Zapatero que passa olímpicament del finançament autonòmic i que ho endarrerirà tot per collar el Govern català.
Mentre això passa a les espanyes, sentim que als catalans la crisi ens afecta el doble i veiem com es torna a judicialitzar la política i polititzar la justícia, què li hem de dir als empresaris catalans que les estan passant magres? Com deia Xavier Bru de Sala en un article aquesta setmana 'La prioritat ara és finançar. Pot fer-se molt més, però obrir el crèdit és condició necessària, prèvia, imprescindible.(...) A través dels estats, els ciutadans, hem deixat diners als bancs perquè se salvin. Hora és de que els hi deixem, de la caixa pública, perquè ens els deixin 'al por menor'. La major dificultat no és tècnica sinó política. Simplement, els polítics es dediquen a les seves baralles en lloc d'atendre el gran problema.' Esperem que algú l’escolti.







