Data límit: 20-M
El deute històric andalús, encara que sigui difícil de creure, serà el que marcarà l’acord definitiu sobre el finançament català. Paradoxal, oi? Si més no, això és el que es diu des de l’executiu andalús de Chaves. El dirigent polític, que governa l'Estat amb intel·ligència des del sud d’Espanya, té clar que es tancarà un acord abans del 20 de març. Aquesta és la data màxima per la quantificació d’aquest deute, que es resoldrà en paral·lel al finançament autonòmic pactat per totes les comunitats.Des de la Junta d'Andalusia, però, ja han afirmat amb contundència que existeix un compromís sobre el deute i que no hi haurà pròrroga possible. Una situació que difereix i molt de la catalana, on les pròrrogues són a l’ordre del dia. A Andalusia, gran feu del PSOE, quan diuen prou és prou i el Govern espanyol ho sap molt bé. Per aquest motiu, les seves reivindicacions sempre estan al capdavant de les prioritats del Govern de Zapatero. I és que mentre uns carden la llana, els altres crien la fama ja que el 2008 els andalusos van obtenir el traspàs de vuit competències i Catalunya es va quedar amb sis.
Així doncs, les negociacions per tancar ambdós acords, el deute històric i el finançament, es reprendran després de les eleccions gallegues i basques. Unes eleccions que poden enfortir encara més el poder de Zapatero i, per tant, facilitar la seva governabilitat fins a final de legislatura. Mentrestant, a Catalunya anem trampejant la crisi, els Expedients de Regulació d'Ocupació es multipliquen per tres i anem mirant el calendari esperant que arribi el dia que es tanqui l'acord de finançament i injecti liquiditat a les nostres finances.
Madrid sap que el temps corre al seu favor i ho té molt clar. Probablement després de les eleccions de l’u de març començaran altre cop les reunions per tancar l’acord de finançament. Un acord que, tenint en compte els darrers rumors, no arribarà als 1.500 milions d’euros per a Catalunya. Veurem què passa, si finalment els andalusos ens marquen el calendari i si el finançament no serà definitivament un regal enverinat.







