Podria plegar el conseller Castells?
El camí del finançament és punyent i tortuós, ple de trampes i amb un alt risc d'emportar-se per endavant a més d'un, i tot per culpa d'un Rodríguez Zapatero que no ha volgut assumir els seus compromisos.Les dificultats econòmiques que viu la Generalitat per culpa, principalment, d'un mal finançament històric posen dels nervis a la classe política catalana, tant al Govern com a l'oposició.
Si a tot això li afegim la mala gestió duta a terme a la conselleria d'Interior, on en aquets moments ja es dóna per fet el cessament del director general de la Policia; els enfrontaments oberts entre el secretari general Joan Boada i Joan Delort; i la divisió a la mateixa coalició ICV-EUiA, el drama augmenta per moments. Fins i tot, alguna veu important dins del PSC, qüestiona obertament al propi Joan Saura.
Lamentablement, el tema universitari i els antiBolonya ha tapat el veritable drama nacional, la manca d'un finançament que ens permeti sortir de la crisi al mateix ritme que els grans països europeus.
Les darreres dades de l'INE, confirmen les desigualtats entre comunitats en funció del model econòmic: Euskadi i Navarra (concert econòmic) lideren el creixement i pel contrari País Valencià i Catalunya estan a la cua. El PIB a Euskadi va augmentar un 2,1% i a Navarra el 1,9% mentre que a Catalunya un 0,7% i al País Valencià el 0,5%. Aquestes dades demostren la veritable perversió del sistema, i és aquesta injustícia la que fa que el conseller Castells estigui emprenyat amb el Govern de Rodríguez Zapatero.
Ell, com a expert en finançament, sap que no el poden enganyar, com a molt pot autoenganyar-se per disciplina de partit. Les tensions produïdes en el si del Consell Executiu de la Generalitat entre el president Montilla i el mateix Castells han glaçat a més d'un. Algunes veus s'atreveixen a parlar de la dimissió del conseller, si l’acord no és prou satisfactori.
A part de les darreres xifres fetes públiques pel conseller Saura per amagar la crisi del seu departament, la veritable preocupació del conseller d’Economia és el model, la lletra petita, que no compleix ni mínimament amb el ja retallat estatut. Sembla fins i tot estrany que no s'hagi fet pública aquesta lletra petita, la veritable clau per entendre el perquè de la desesperació del conseller Castells, que fins i tot és capaç d'enviar a fer punyetes el seu superior.







