Qui dia passa, any empeny
Aquesta setmana passada ha estat patètica. I diem patètica per no haver d'utilitzar cap paraula malsonant que podria ferir la sensibilitat de qui llegeix aquestes línies. El 'còmic ninja' protagonitzat per la conselleria d'Interior, capitanejada per Joan Saura, no té nom. No es podria qualificar de cap manera assenyada, però el què és realment sorprenent és l’actitud del president de la Generalitat.A banda de cridar pels passadissos de Palau, Montilla no ha fet res per aturar el conjunt de despropòsits d'un dels seus segons d'a bord. El nostre president, el dels Fets i no Paraules, s'ha limitat a fer seva la famosa frase de qui dia passa, any empeny, i ja està. Les complicades aliances internes d'un dels partits del Govern, han estat molt més transcendentals que el sentit comú i el sentit de país. Per què ha de dimitir Rafael Olmos i no pas Saura, quan és el màxim responsable dels Mossos d'Esquadra? Doncs perquè Iniciativa no té relleu per en Joan.
Per què Montilla ara només intenta salvar el cap de Delort, el superior d'Olmos? Perquè ha estat una dimissió mediàtica, coneguda abans pels ciutadans que no pas pels consellers que assistiran aquest dimarts a la reunió de Govern on es donaran comptes de tot plegat? Com poden els Mossos tenir algun tipus de respecte als seus comandaments polítics?
El rebombori tindrà aquest dimarts un altre capítol interessant amb la compareixença de Saura i l'explicació dels resultats de l'informe. Tot plegat ha anat molt bé a Madrid i a Zapatero perquè mentre aquí tothom opinava sobre els Mossos a la Moncloa respiraven tranquils han tingut una treva pel finançament i han pogut destinar tots els seus esforços a tapar les vergonyes de la Chacón.
L'error estratègic de la ministra de Defensa ha estat greu, però no es podrà comparar amb les conseqüències que tindrà per a ZP la intervenció del Banc d'Espanya a la Caixa d'Estalvis de Castella la Manxa. El tsunami de la crisi continua emportant-se tot el que es troba pel davant.
A Catalunya, senyors i senyores, encara ens deuen uns 3.500 milions d’euros, no s'ha convocat el Consell de Política Fiscal i Financera, el deute de la Generalitat arriba a xifres insostenibles i sembla que l'Estatut continuarà al Tribunal Constitucional espanyol fins després de les eleccions europees.
Veient tot això, president Montilla, trencarà la dinàmica de qui dia passa, any empeny?







