Esquerra, 80 anys. Entre la incertesa i l’oportunitat
Esquerra Republicana afronta el seu 80è aniversari amb horitzó tan esperançador com incert. Si bé el creixement del debat independentista ha estat exponencial des de l’arribada d’Esquerra a la Generalitat, la caiguda del seu suport electoral ha seguit el procés invers.Un capital de 1.600 regidors i prop de 200 alcaldies és el patrimoni que ERC es juga el proper 22 de maig. Més enllà del resultat, Esquerra superarà el seu 80è any d’existència amb una assignatura per resoldre: el seu posicionament en el mapa polític nacional. Esquerra ha de ser un bloc el més unitari possible de totes les famílies del fragmentat panorama independentista? O una opció que sota la irrenunciable premissa de matriu independentista busqui ampliar complicitats amb l’esquerra nacional que avui estaria representada per Iniciativa-Esquerra Unida? I el més complicat, és possible combinar totes dues opcions? Hi ha algun dirigent de l’actual direcció d’Esquerra Republicana amb prou autoritat per pilotar alhora les dues vies?
Prestigiar els valors republicans com una via pròpia catalana enmig del desconcert ideològic de l’esquerra europea pot ser un camí. Experimentar un bloc unitari en les eleccions espanyoles de 2012, com proposa Heribert Barrera i avala l’encara president Joan Puigcercós, pot resultar un bon laboratori per avaluar si l’independentisme unit suma després d'haver comprovat com la dispersió d’opcions a les urnes no compta amb el suport electoral d’una majoria silenciosa que vol que Catalunya superi l’etapa autonomista.







