CiU, discrepància real o etern retorn?
L’estira i arronsa públic sobre la supressió total o progressiva de l’impost de successions ha fet emergir la discrepància visible entre els dos socis de govern. La pugna entre els de Mas i Duran van ser un clàssic en el passat però tot apuntava que passarien a millor vida després que el soroll i la disputa intestina va convertir-se en el taló d’Aquil·les del govern tripartit.
4
carregantDesprés de mesos on Duran Lleida ha marcat el ritme de la partitura del govern Mas, Convergència ha volgut deixar clar qui és qui pilota el nervi de l’executiu i ha desautoritzat les paraules de Pelegrí i el mateix Duran respecte la promesa electoral de successions.
El tercer actor és un Jordi Pujol que aparenta un punt outsider i que comença a exercir com a pare de la pàtria també en el camp ideològic i programa conferències sobre què ha de ser Catalunya si vol seguir sent. L’expresident, almenys sobre el paper, s’arriba a plantejar opcions mai abans defensades com fins i tot l’estat propi.
La proximitat del pacte amb el PP -a un any vista- serà la prova definitiva de si el nou govern pensa anar més enllà o es conformarà amb un nou acord de finançament que sigui una mica millor que l’anterior. El nou nucli de poder de Convergència ha assegurat estar per una altra cosa i voler anar més enllà dels límits actuals d’autogovern. Unió tampoc no enganya ningú i Duran mai no ha apostat per superar l’actual marc autonòmic. Discrepància pactada i etern retorn o dos projectes amb diferent estació d’arribada? Hi ha pla si el PP no necessita els vots de CiU a Madrid?
Imprimir
Enviar
PPCC
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat