ZP ridiculitza Montilla
El president del govern espanyol ho té molt clar i així ho ha demostrat aquesta darrera setmana: passa olímpicament de Montilla i del PSC. De res han servit els 25 diputats que els socialistes van aconseguir a Catalunya en les darreres generals, uns diputats que van ser els responsables de portar l'astut Zapatero per segona vegada a la Moncloa. Sap perfectament que aquests vots van ser per a ell, no per als representants del seu satèl·lit català i per aquest motiu no els ha donat cap valor i ha tancat una remodelació de govern on el PSC ha perdut molt pes polític. De res serveix tenir en Corbacho i na Chacón, perquè a Madrid ara manen els gallecs i els andalusos.El president espanyol ha desplegat la seva guàrdia pretoriana als llocs més importants de la direcció del país i la promesa d'una Espanya plural s'ha esfumat. Ara és l'hora del centralisme, ara és l'hora del cafè per a tothom i, tal com deia la vicepresidenta De la Vega, és el moment de la solidaritat. Un mal negoci doncs per a casa nostra on les reivindicacions per un millor finançament poden quedar en no res si el PSC de Montilla no planta cara a aquesta nova estratègia del malabarista Zapatero.
El president del govern s'ha tret del damunt Pedro Solbes, que li feia nosa des de fa temps, i de retruc ha perdut una altra peça clau en les negociacions sobre el finançament, el català David Vegara. Sempre aconsegueix allò que vol i sacrifica qui faci falta per a fer realitat les seves dèries. Si després de Solbes ha d'arraconar Montilla, plantar-se amb el finançament i generar una crisi de govern a Catalunya, ho farà i es quedarà tan ample. Seria capaç de moure fitxa i precipitar unes eleccions anticipades a la Generalitat si d'aquesta manera s'assegurés que CiU el recolzaria a Madrid fins a final de legislatura. La negociació, doncs, per aconseguir un bon finançament sembla força enquistada però només hi ha una persona que pot fer canviar una història que sembla ja escrita. Es tracta de José Montilla, president del govern català. Desobeirà les ordres del carrer Ferraz? O preferirà posar en pràctica el seu suïcidi polític?







