Guardans i les indigestions de pasqua
La decisió de l'encara eurodiputat, Ignasi Guardans, d'acceptar un càrrec a l'administració socialista ha provocat més d'una indigestió aquest dilluns de pasqua. De ben segur que més d'un no ha pogut gaudir del tradicional ou de xocolata perquè ha tingut problemes per empassar-ho. El convergent ha sorprès tothom i marxa tot cofoi a can Zapatero amb la ministra de Cultura que ha signat manifestos en defensa del castellà. El rebot de Guardans per no anar de cap de llista de CiU a les europees ha arribat a extrems insospitats per molt que des de Convergència es digui que és un tema estrictament personal. Tot i que és una decisió que s'ha de respectar, és d'una gran incongruència moral i molt difícil de defensar encara que Guardans s'escarrassi a dir tot el contrari al seu blog.El nét de Cambó havia demanat, de la mateixa manera que el seu partit, la supressió del ministeri de Cultura i ara va a treballar-hi? L'eurodiputat havia lluitat pel català i ara la seva cap és una gran defensora del castellà? Què li han ofert per estar sota les ordres d'un partit que està escanyant Catalunya amb el finançament? Senyor Guardans, on ha deixat els seus ideals? Aquesta decisió no tindrà conseqüències només a CiU, on les seves joventuts han exigit ja l'expulsió de Guardans, sinó també per a tot el país perquè constata que els catalans ens venem altre cop molt barats.
Aquesta jugada del malabarista Zapatero, que ja ha estat coronada amb un semàfor verd en un dels diaris de capçalera del PSC, coincideix amb altres cants de sirena que surten de la Moncloa. I és que el lider de l'executiu ara sí que va per feina, vol tancar el finançament i ja s'està preparant una OPA hostil contra els catalans per enllestir el model autonòmic. El PSC, que s'ha mostrat pletòric per la decisió de Guardans, ja ha rebut ordres de Madrid perquè el finançament no té més recorregut i s'ha de trobar una sortida immediata i que ja no desgasti més Zapatero.
Els polítics catalans es troben ara davant una cruïlla. No fem com Guardans, no mirem pels interessos personals, ni partidistes i lluitem d'una vegada per totes pels interessos de Catalunya.







