Dilluns, 18 de juny de 2007 05:00 h

Disculpin les molèsties

Amb aquest títol ha presentat Xavier Vendrell el seu darrer i primer llibre. La publicació de Vendrell (vicesecretari general d'Esquerra) s'afegeix a un seguit de llibres d'interès que els darrers mesos han servit per copsar l'actualitat política des de diferents puts de vista. Són, entre d'altres, l'assaig “Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia” del vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena (militant de CDC), i el llibre “Entre una Espanya i una altra” de Duran i Lleida (secretari general de CiU), prologat per Miquel Roca (CDC).

López Tena i Vendrell prevenen de tradicions polítiques molt diferents. Però llegint ambdós llibres s'hi troben amplis punts de coincidència pel que fa a analitzar la situació de l'Estat i quin ha de necessàriament ser el camí de futur per als catalans, el nostre horitzó nacional. Ambdós són plantejaments rupturistes i ambdós coincideixen en que els Països Catalans han de ser un Estat de la Unió Europea. Aquesta és l'única alternativa després d'haver constatat que el federalisme del PSOE és un foc d'encenalls. El decebedor procés de l'Estatut i l'amenaça sempre latent que el Tribunal Constitucional hi posi cullerada, fan eminent que no hi ha cap possibilitat d'un acord raonable amb Espanya. L'Estat espanyol nega sistemàticament el caràcter plurinacional de l'Estat i assenta el seu creixement econòmic en l'enfortiment d'una metròpoli (Madrid) i en l'espoli fiscal i sistemàtic sobre Catalunya i la resta dels Països Catalans. Catalunya no és que no tigui Estat és que pertany a un que sempre hi juga a la contra.

Davant aquests pronunciaments, hi ha el llibre de Duran i Lleida. El pròleg de Miquel Roca ja és tota una premonició de que hi trobarem. El de López Tena el prologa Hèctor López Bofill, i Puigcercós el de Xavier Vendrell. Les comparacions són odioses. Roca és un dels ufanosos pares de la Constitució Espanyola: l'argamassa jurídica que amenaça la viabilitat de Catalunya com a poble. I no és que no en renegui, que no, sinó que Roca l'enalteix amb desmesura que, és tant com aplaudir el botxi que et posa la soga al coll. Duran i Lleida, davant els plantjaments de López Tena i Vendrell, aposta amb determinació per Espanya, per la dependència. Quo Vadis? Les posicions es van aclarint. Ara només cal saber per què opta CiU, si per l'espanyolisme de Roca i Duran o per les tesis de López Tena.