Que negociï Espanya
Remenant pel diccionari, a vegades, es pot fer algun descobriment interessant que pot ajudar a entendre el perquè de tot plegat. Descobriment que potser arriba uns quaranta anys tard però que ens pot servir per entendre la lletra petita que s’ha amagat darrera les relacions que han mantingut l'Estat espanyol i Catalunya des de sempre. El mot-trampa a què ens referim és la paraula 'negociació', molt suada en el darrer any i mig per culpa del finançament.
4
carregantÉs un mot inofensiu a primera vista però que pot explotar als nassos dels catalans que no acaben de tenir clar què vol dir. A Madrid, però, s'ho saben de memòria i cada cop que un polític arriba a la Moncloa, agafa el diccionari i ho compleix al peu de la lletra. I és que negociar significa: tractar, comerciar, comprant i venent mercaderies, valors i fer negoci. El subjecte però que acompanya a aquest verb si fem una mica de memòria és sempre Espanya i mai Catalunya.
Veient això, algú creu que el finançament serà positiu per a casa nostra, algun il·lús pensa que a la Moncloa deixaran per un moment de fer negoci? Els socialistes catalans creuen que amb les seves pressions d'anar per casa faran claudicar al PSOE de Ferraz i trencaran amb la tradició d'ofegar als catalans que perdura des de la Transició? Comencem a parlar clar, deixem de fer teatre i no permetem que el PSOE ens marqui ara el ritme. Tot plegat perquè el senyor Zapatero vol arribar al debat de l'estat de la nació amb l'acord de finançament al sac i ben lligat. Ara és el moment perquè introduïm un nou significat de la paraula negociació al diccionari, un nou significat en què els catalans siguin els grans beneficiats.
Imprimir
Enviar
barcelona
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat