Prestigiar les institucions, salvar l’Antifrau
Tres mesos després de la mort de David Martínez Madero, l’Oficina Antifrau segueix sense trobar substitut per qui va ser una de les figures de major prestigi a Catalunya i Espanya en la persecució de tot tipus de corrupció.En moments de descrèdit accentuat d’allò públic i després que Catalunya hagi viscut els seus Gürtels amb els deplorables casos Palau i Pretòria, sobta que la continuïtat d’aquesta jove i decidida institució hagi quedat relegada a una via morta.
L’Antifrau va néixer a instàncies d’ERC després de la polèmica del tres per cent, aquella expressió encunyada per l’expresident Maragall per descriure l’omertà de les comissions en adjudicacions públiques que ha imperat històricament a Catalunya.
Si l’actual govern i els partits de l’oposició volen recuperar part de la confiança entre la ciutadania, necessiten organismes que auditin que els diners de tots no es deriven cap a capricis particulars. La desafecció cap al sistema català de partits és aliada dels populismes i, per extensió, dels qui alimenten el discurs que les institucions catalanes són una despesa perfectament prescindible.







