El més gran dels botiflers
8
carregant
El desfici amb què Duran Lleida defensa seure en una cadira ministerial ha acabat per encendre els ànims de destacats electes i quadres dirigents de CDC, que malden per enterrar el record de vuit anys de col·laboració amb el PP, quatre que van poder justificar passadorament i quatre més que no hi havia per on agafar-los però que el president Pujol insisteix a justificar un dia i un altre cada cop que li pregunten.
Duran ha fet de piròman i bomber aquests dies. Ell mateix, en un galeig de vanitat, filtrava als mitjans que seria inflexible a liderar la campanya a Madrid i acte seguit, en constatar que a CDC ja n'estan fins el capdemunt, apareixia ahir sufocant l'incendi. Duran es va adonar que havia tensat en excés la corda quan el mateix Pujol va aparèixer cridant a l'ordre.
Duran no ha deixat de justificar la bondat de les seves intencions i es va atrevir davant les càmeres de televisió (La nit al dia de dimarts) a erigir-se com el gran defensor de la pàtria. No hi ha cap ego personal a delir-se per un ministeri a Madrid, només voluntat de servir el país. El millor va venir, no obstant això, quan va voler treure pit i va assegurar que ell, Duran Lleida, té més sentit d'estat (espanyol, és clar) que el PP i el PSOE. Aquesta sí que és una afirmació que difícilment ningú no gosarà contradir.
La qüestió és determinar a què obeeix que un pretès catalanista vulgui vendre's com un home amb més sentit d'estat que ningú, d'aquest estat que ens ha jugat sempre a la contra i que ha maldat sempre per assimilar-nos. Aquesta és una dèria obsessiva que, apel·lant a un sentit de la responsabilitat més que discutible (quan aquest estat ens és clarament advers), també compartia Pujol, si bé aquest mai no va voler entrar en un govern espanyol. A Duran, per molt que ho vulgui disfressar i per a desgràcia d'aquells militants i dirigents convergents de perfil sobiranista, se li veu el llautó.
Imprimir
Enviar
Blanes
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat