Aprendre del passat recent per una Assemblea Nacional de futur
La Conferència Nacional per l’Estat propi va superar aquest dissabte amb nota la seva posada de llarg amb una notable assistència de participants al Palau de Congressos. La implicació ara sí que desacomplexada i plena d’algunes icones com Lluís Llach han reforçat la bona percepció d’aquesta iniciativa civil del moviment pel dret de decidir.És imprescindible que la feina engegada en més de 500 municipis catalans amb les consultes tingui continuïtat. Ara fa tot just 10 anys que Lluís Maria Xirinacs es plantava a la Plaça Sant Jaume per reivindicar una assemblea nacional que culmines amb la consecució de l’estat propi per Catalunya. En aquell moment va semblar, per al gruix del moviment independentista, una idea llunyana i remota. Ara ja no.
Però del moviment de les consultes i de la Plataforma pel Dret de Decidir originària que va dinamitzar aquella primera gran manifestació per la dignitat i en contra de la retallada de l’Estatut el 18 de febrer de 2006, cal aprendre’n dels errors. Els personalismes d’alguns dels seus dirigents que van voler fer-la servir com a llançadora personal de projecció pública i política van conduir cap a una mitja dissolució que va desembocar cap una fase posterior de convocatòries poc meditades que anaven aparellades d’una mínima capacitat de mobilització.
Cal saludar aquesta nova iniciativa i felicitar-ne els seus promotors. Però -i sobretot- demanar-los que tinguin ben present aquest passat recent per assegurar un llarg i bon futur d’una eina tan important com seria una veritable assemblea nacional i popular.








