Espanya ens mata
Cap idea és defensable amb violència, però dit això cal denunciar la hipocresia amb que actuen alguns partits espanyols quan parlen del conflicte polític a Euskal Herria. Aquest cap de setmana, durant els actes de comiat del darrer assassinat d'ETA, el lehendakari socialista, Patxi López, va voler demostrar el canvi d'actitud que es tindrà a partir d'ara per combatre el conflicte. En les seves declaracions, López va insultar als anteriors governs bascos en assegurar que no havien fet prou per evitar la violència d'ETA, i quasi va tractar els Govern del PNB de còmplices, amb una actitud totalment injusta i que aboca la societat basca a la plena divisió.Segons Patxi López, la resolució del conflicte passa per augmentar la pressió policial, al·legant que avui en dia a Espanya es pot parlar de tot, tot és defensable per la via democràtica i no existeix cap motiu perquè això no sigui d’aquesta manera. Unes paraules que no són certes: a Espanya ni tant sols es pot parlar de fer complir algunes lleis, principalment aquelles que intenten descentralitzar l'Estat. I ja no parlem d'exercir el dret a decidir amb tota llibertat, un dret que a Espanya fins i tot és perseguit.
Diu el lehendakari socialista que tot és defensable per la via democràtica. Al Principat comprovem cada dia que això no és veritat. Catalunya, sense exercir cap mena de violència -Terra Lliure i similars van fracassar rotundament-, veu com cada dia que passa Espanya ens maltracta més i més. Cada dia comprovem, consternats, com Espanya per no complir no compleix ni les lleis aprovades pel seu propi Parlament, per no complir ni tan sols compleix els compromisos del seu President de Govern.
Espanya ni tan sols va respectar l'Estatut aprovat majoritàriament pel Parlament de Catalunya, i el que encara és més greu, per no complir ni tan sols ho ha fet amb l'Estatut retallat a Madrid, comptant amb la complicitat d'algunes forces polítiques catalanes. Tres anys després de la seva aprovació, el nou Estatut català quasi no s'ha desplegat, i aquest estiu es complirà un any de retard en el finançament. Ni arribant dins l'enèsima pròrroga de Zapatero, la proposta de finançament espanyola tampoc no complirà amb el que deia l'Estatut, segons es desprèn de les informacions que circulen.
Espanya sap que la fi d'ETA necessita de la política i del diàleg, però també sabem que la fi del conflicte basc els comportaria un greu problema: s'obriria el meló de la voluntat d’una part de l'Estat pel dret a decidir, el dret d'aquella part dels ciutadans de l'Estat que no se senten espanyols i que tenen tot el dret a exercir el principi més elemental de la democràcia.
Per això Espanya ens mata, fins i tot a poc a poc, amb mesura, amb un desgast constant, alguns des de l'odi i d'altres amb hipòcrita simpatia. Primer és l'asfíxia política, després l’asfíxia econòmica i finalment la divisió de les forces polítiques catalanes, element necessari per la nostra mort com a poble.
Però encara som a temps d’impedir-ho: si reaccionem tots junts tot és possible, però cal fer-ho amb ambició, sense complexes i amb la suficient valentia per fer-ho creïble. Queden pocs dies per conèixer el model de finançament i tots sabem que la proposta espanyola serà dolenta, allunyada d'allò que fixa l'Estatut. No hi ha mal que per bé no vingui i és el moment de reaccionar, de liderar un projecte clar pel nostre país. No volem que ens segueixin matant.







