La hipocresia d'alguns
Quan algú es mor diuen que tots són alabances, sobretot els primers dies. Ho hem vist amb la mort del cooperant espanyol Vicente Ferrer; un exemple de comportament, d'eficàcia en la lluita contra la misèria i les desigualtats.
4
carregantSens dubte l'Estat espanyol, que se l'ha fet seu, aporta al món una figura cabdal a l'hora de treballar pels més desvalguts. La tasca de Vicente Ferrer i la de la fundació que porta el seu nom han deixat una petjada inesborrable i tot un futur de possibilitats.
La Fundación Vicente Ferrer explica amb tot detall comunicatiu la seva tasca, en la seva pàgina web explica i sol·licita les ajudes necessàries per seguir ampliant la seva labor humanitària. Asseguren que la majoria d'aportacions venen de ciutadans de les terres de parla catalana, segurament un dels pobles més solidaris del món. Malauradament, la presència del català al seu web és inexistent i contrasta amb l'ús omnipresent de l'espanyol i el paper dels seus representants.
Com deia l'altre dia una persona anònima al seu blog 'Algú pot pensar que això no toca, que posar la qüestió del català en un tema de cooperació no és just, hi podria fins i tot estar d’acord, si la Fundació fes el mateix en tots els sentits. I no ho fa, la pagina obvia el català i pel contrari utilitza l’espanyol, ha obviat la presència de la Generalitat i destaca la presència del Govern Espanyol amb José Bono i la representant del PP. Espanya utilitza la Fundación Vicente Ferrer en clau clarament política, i espanyolitza un model de cooperació que ells han estat incapaços de dur a terme.'
Totalment d'acord amb les seves paraules i aquesta persona acabava dient, 'No puc estar callada davant tanta hipocresia, li agraeixo a Vicente Ferrer la seva dedicació als més humils, però demano respecte per aquells pobles i cultures que encara patim l’opressió dels estats nació.'
Aquesta mateixa hipocresia és la que gasten alguns opinadors i tertulians que fins i tot van advertir a la Generalitat que no es passés enviant representants al funeral, que dediqués els diners del viatge directament a la cooperació, i un cop han vist el desplegament sense escrúpols dels espanyols, han començat a criticar. Fins i tot han dedicat editorials al perquè del baix nivell de la representació del Govern al funeral. Amb opinadors lamentables com aquests, difícilment podem aspirar anar molt més enllà com a país.
Molt de premi al català de l'any i molt premi Nobel, això no és el que volia en Vicente Ferrer. Ell va treballar defensant les seves conviccions i ajudant als més pobres sense esperar res de ningú. A ell no li importaven els premis, a ell li importava la gent. De la seva mort n'hauríem d'aprendre la lliçó de l'autenticitat d'una persona, ell ens ha fet a tots més humans i ens ha demostrat que amb força de voluntat es poden fer moltes coses. Mentre era viu o amb bona salut, ningú en parlava. Quan es va posar malalt, tothom es va recordar que era català. Si la gent vol ajudar, no cal que vagi a l'Índia, n'hi ha prou en apadrinar un nen des de Catalunya. No cal que el fem premi Nobel, només cal que l'ajudem a que la seva obra no mori.
Imprimir
Enviar
Mollerussa
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat