Escòcia, el referent que serveix
Els partidaris de l’estat propi per Catalunya sovint s’havien emmirallat amb moviments d’alliberament nacional de causes que tenien realitats ben diferents a la catalana. Anys més tard, l’entrada a la UE dels nous països sorgits de l’antiga Iugoslàvia portaven la carrega criminalitzadora perquè procedien d’un procés bèl·lic.La irrupció d’una majoria incontestable dels independentistes a Escòcia posa més a prop la data de celebració d’un referèndum que ni la dreta conservadora britànica impedirà amb l’ús de la força o tripijocs de l’aparell judicial. Escòcia pot assentar un precedent de doble per Catalunya: el de posar Espanya davant de l’aparador internacional si Madrid decideix aplicar la Constitució espanyola i impedir expeditivament que Catalunya pugui iniciar un procés democràtic d’independència. El contrast amb el tarannà democràtic dels britànics acabarà per desprestigiar una Espanya amb qui alguns motors d’Europa han deixat de confiar per la càrrega d’inestabilitat financera i del sistema institucional que porta implícita. I, en segon lloc, perquè Escòcia pot esdevenir el primer exemple de la controvertida ampliació interna de la UE. És a dir, el naixement d’un nou estat que procedeix d’un altre que ja és membre de la Unió.
A més de fer la prova del cotó de la profunditat democràtica d’Espanya i establir un precedent d’ampliació interna de la UE, la nació escocesa pot esdevenir el mirall en què l’independentisme català estudiï casos d’èxit de creixement i consolidació d’una opció política d’alliberament nacional. Allí ha primat la planificació seriosa en tots els àmbits per sobre de la cridòria i les promeses de declaració imminent d’un estat propi. La solvència del projecte independentista ha generat confiança i adhesió entre àmplies capes de la població.
La batalla pel pacte fiscal del proper any a Madrid pot ser una immillorable oportunitat per fer una gran campanya de pedagogia Catalunya endins. Una ofensiva divulgativa que doni l’impuls necessari perquè els qui avui encara dubten vegin en l’opció de l’estat propi una via per un futur millor. Esperança sense trencadissa traumàtica, l'exemple escocès.







