40 anys de peatges
Avui es compleixen 14.300 dies que, principalment, els catalans i les catalanes paguem per utilitzar les infraestructures viàries necessàries per desenvolupar la nostra vida diària, moltes vegades sense cap més alternativa. Us imagineu el cost que representa la suma de tots aquests dies on milers de ciutadans d’aquest país han pagat per gaudir de serveis bàsics que en qualsevol altre democràcia són gratuïts?
13
carregantDe què han servit aquests milions i milions de pessetes, avui euros, que milers de ciutadans han pagat per utilitzar unes infraestructures necessàries per a la vida quotidiana? A part de pagar més autopistes, a part de permetre que tota una elit financera es guanyi molt bé la vida amb el patiment de la bona gent, han servit d’alguna cosa de profit o ha servit per perpetuar l’espoli que patim per pertànyer a l'Estat espanyol?
Com justament diuen en aquest país veí, 'els catalans de les pedres en fan peatges'! Per tant pensen que 'no cal que invertim massa, no sigui que deixin de pagar submisament el peatge' a les concessionàries, però sobretot a l'Estat espanyol. Segons els darrers càlculs, durant l'any 2007, cada català haurà pagat a Espanya 3.100 d'euros que mai tornen, més de 22.000 milions d'euros d'espoli fiscal.
Si un ciutadà d'aquest país hagués utilitzat cada dia un peatge tipus, hauria pagat amb diners d'avui uns 150.000 euros en 40 anys. Segurament és difícil trobar un català que durant 14.300 dies hagués pagat peatge, però el que és cert és que durant aquests 40 anys hem patit un immens espoli fiscal per part de l'Estat espanyol. Així, milers i milers d'euros han anat cap al govern espanyol, fos quin fos el seu color polític i mai més han tornat, ni en format inversió ni en format transferència.
L'Estat espanyol té un deute enorme amb Catalunya, impagable segurament i, malgrat tot, avui en ple segle XXI i després de tenir aprovat un Estatut, seguim patint incomprensió i sobretot incompliment de la mateixa llei. I si no fos poc, el govern espanyol de torn i els seus còmplices ens demanen tranquil·litat davant una retallada estatutària i un mal finançament.
Totalment d'acord, responem amb tranquil·litat a un mal finançament i a la retallada estatutària, la mateixa tranquil·litat que va tenir aquell ciutadà que tothom ha vist en algun moment, que ha passat el peatge sense pagar, aprofitant l'aixecament de la barrera del cotxe de davant.
Aixequem les nostres barreres d'una vegada i si l'Estat espanyol és incapaç d'assumir el nou model, exigim ara allò que la transició ens va impedir, el concert econòmic, un pas previ i necessari per a la independència.
Imprimir
Enviar
Barcelona
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat