Enemics de la convivència, enemics de Catalunya
El PP que va fer fins a tres reformes de la llei d’estrangeria durant el darrer mandat d’Aznar s’erigeix ara com a solventador express d’una problemàtica que ells mateixos van contribuir a alimentar. Va ser durant el període de major necessitat de mà d’obra barata per a la construcció quan una major entrada de flux migratori que va arribar a l’Estat. També va registrar-se durant els executius Aznar d’entre 1996 i 2004.És l'habitual història del bomber piròman. La demagògia en temps difícils és combustible abonat per a la irresponsabilitat. Alimentar rumors i tòpics falsos sobre la nova immigració més que centrar el debat seriosament en l’apartat de drets i deures és atemptar a la convivència.
Fa bé Xavier Trias de desmarcar-se d’aquest PP que vol competir amb Anglada. Per fer-ho creïble hauria de deixar clar que no pensa governar amb ells en cas que sigui el més votat el 22 de maig. Cal que Trias i CiU no oblidin que el Partit Popular que avui criminalitza els nouvinguts fa pocs anys recollia quatre milions de signatures contra Catalunya pel procés estatutari. Faria bé de recordar aquell PP de la majoria absoluta d’Aznar, el del rodillo i la prepotència, no ha canviat tant en vuit anys. Garcia Albiol i Alberto Fernández Díaz en són el millor exemple.







