Esquerra Republicana: cares abans que projecte?
El reposicionament i la renovació d’Esquerra Republicana dóna senyals equívocs 48 hores després de l’enèsim descens electoral. D’una banda, alguna de les cares visibles de l’actual direcció dels republicans comencen a assenyalar públicament possibles successors que encara ni s’han postulat i que tenen com a immediata prioritat assolir l’alcaldia de la seva localitat. És el cas de Joan Puigcercós amb Oriol Junqueras.
16
carregantAltres, com Jordi Portabella, que assegura que es pren un termini d’una setmana per decidir si opta a la presidència d’ERC tot i els discrets resultats obtinguts acompanyat de Laporta i Reagrupament. Al mateix temps, demana Portabella que el proper líder d’ERC sigui algú sense responsabilitats en els tripartits per la mala acollida que han tingut, al seu entendre, entre l’electorat republicà. S’amplifica l’equívoc perquè resulta difícil de comprendre el desig de Portabella quan des del 1999 en què ostenta plaça de regidor ha participat activament o externament en els tripartits municipals a Barcelona.
És per això que el coixí municipal territorial d’ERC cobra especial importància en aquesta necessària renovació de la força central de l’esquerra nacional independentista. Principalment perquè el territori resta pràcticament aliè als vicis de les dinàmiques de famílies i subfamílies en guerra soterrada de conspiració permanent durant els darrers 15 anys que tant ha desgastat els republicans.
Afirma l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, que a ERC li cal un canvi de formes. Cert. Sobretot un canvi de maneres de fer de cara a la ciutadania. Tornar al carrer i enterrar la síndrome del nou ric després d’haver tocat poder. I un canvi organitzatiu i d'equips de portes endins.
Sobta que la subhasta de noms i persones s’avantposi tan ràpidament al necessari debat de posicionament estratègic i model de partit. I fins i tot els matisos ideològics que puguin introduir-s’hi en una ERC definida com d’esquerra no dogmàtica.
Esquerra té a la seva esquerra una CUP amb un creixement sostingut, solvent i estratificat. Des del flanc estrictament independentista una Solidaritat amb molta capacitat de visibilitat i aparador. I una CiU que recull els vots dels independentistes de la butxaca que opten per la federació per ser l’opció més estable, rigorosa i amb aparença de solvència.
El necessari relleu de tots els qui han pilotat ERC els darrers 15 anys s’imposa. Però si les persones són importants abans ho és establir el quadern de navegació i el rumb. Sense mapa i brúixola Esquerra seguirà condemnada als cops de volant permanents que tant desgast electoral li han comportat en els darrers cicles electorals.
Imprimir
Enviar
BCN
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat