Ara, concert econòmic
Aquesta setmana es farà al Parlament de Catalunya el debat sobre el nou model de finançament. La majoria dels ciutadans sabem abans de començar el debat, què diran cadascun dels representants polítics. Cada partit defensarà el seu paper en aquesta llarga negociació a què l'Estat espanyol ens ha abocat. Sempre són ells els que marquen el camí i intenten desesperar al necessitat.Però el més important de tot plegat no és si l'acord és prou bo o no, o si compleix l'Estatut, el més clar és que es tracta d'un acord que no resol el nostre futur més immediat com a país. Així que tenim l'obligació de pensar en el mig i llarg termini i preparar-nos des d'ara per exigir el model que la por d'alguns representants polítics ens va robar, el concert econòmic, un model just i solidàriament responsable.
Dilluns a la nit, a una hora intempestiva, i canviant el debat d'una a l'altra cadena, cinc experts van debatre sobre el model acordat. Cadascun dels especialistes va defensar la bondat o no del model, amb més arguments tècnics que els polítics, cosa que va permetre entendre algunes consideracions. En definitiva, però, van fer el mateix que la classe política, uns sí, uns altres no, i altres 'ni fred ni calor'.
Amb aquest panorama, sort n'hi va haver que el conductor del debat va llançar una pregunta feta per un teleespectador que volia saber si el model del concert econòmic seria molt millor per Catalunya que l'actual model basat en el règim comú. La pregunta va tenir una resposta unànime per part dels cinc experts que, tot i expressar algun matís, van coincidir en asseverar la millora que representaria en finançament per càpita el concert econòmic. Fins i tot algun d'aquests experts va atrevir-se a fixar la millora entre un 45 i 60% més per càpita sobre el model aprovat.
Davant tanta unanimitat, qui es pot permetre avui el luxe de rebutjar el concert econòmic? Ningú que estimi de veritat aquest país. Sabent que l'Estat espanyol mai acaba complint el que diu i promet, hem de preparar-nos per afrontar un repte que pugui il·lusionar. Catalunya sempre dóna oportunitats a l'Estat espanyol, i l'Estat espanyol sempre acaba rebutjant-les, això sí, de bones maneres. Però ara ja ha arribat el moment de dir 'prou'. Hem de preparar-nos i començar a posar damunt la taula un finançament definitiu i just. Aquest model és el concert econòmic, un model de risc i sobretot d'esperança, un model que premia la capacitat d'esforç i sobretot la valentia de la classe política.







