CiU, de majories i absolutisme
Josep Antoni Duran Lleida, gat vell i calculador on els hi hagi, advertia divendres que la federació hauria d'allunyar-se de la borratxera que pot suposar tanta acumulació de poder. CiU ha passat en quatre anys de l'apartheid a les principals institucions i ajuntaments a tenir-ho pràcticament tot. Per tant, la cota màxima de poder que mai puguin assolir és molt probable que no superi l'actual si es deixen de banda els hipotètics ministeris del mateix Duran a Madrid.
0
( 4 vots )
carregantA partir dels propers anys, el més lògic seria que aquest poder anés minvant -en major o menor mesura- pel desgast que suposa governar i per la mínima recuperació que se li pressuposa als seus rivals electorals. És per això que per mantenir les fites de poder obtingudes, toca teixir complicitats quan s'ostenta el poder. Pel que pugui passar demà i les coalicions i pactes que hagin de sortir. Els episodis de menyspreu a ERC o l'elecció permanent del PP com a parella de ball durant els darrers anys del pujolisme hauria de constar en la retina dels dirigents de la federació.
Felip Puig va topar-se divendres amb la crua realitat. No és tan fàcil fer allò que tan criticaven a Joan Saura. A Interior hi ha alguna manca de sentit comú entre els comandaments que lideren les operacions més complexes en confrontació amb ciutadans perquè hi acostuma a fallar, des de fa anys, el sentit de la proporcionalitat i la idoneïtat. A més cal valorar el desgast de deixar les coses a mitges: si es desallotjava la plaça no es podia tornar a deixar entrar els indignats. L'excusa de fer-ho per qüestions higièniques era el clàssic argument sorgit en el gabinet de crisi de la nit anterior en què es busca com justificar davant l'opinió pública determinades actuacions. Els objectes contundents es troben en qualsevol cantonada de plaça Catalunya i no a l'interior: des de contenidors d'ampolles de vidre fins a sacs plens de runa d'obra. Els incidents posteriors a la celebració de la Champions així ho demostren.
L'episodi iniciàtic de Felip Puig a Interior denota aquest perill per CiU. La d'aparèixer com un partit que es pren la majoria relativa com una d'absoluta i que la confon amb l'absolutisme.
Per evitar-ho, toca teixir complicitats a banda i banda de l'hemicicle i en molts ajuntaments. Seria bo que Artur Mas recordés que té un vot sobiranista prestat que li va fer confiança perquè l'objectiu de legislatura n'era un de molt clar: el pacte fiscal abans anomenat concert econòmic. O té fortalesa parlamentària i social Catalunya endins o serà una tasca impossible de defensar-la amb força a Madrid. Ara no toca i ja no val passar del 50% de l'IRPF al 65%. Catalunya ja no és la de 2002 ni la de 2009.
Imprimir
Enviar
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat