En aquesta ocasió, Duran té raó
15
carregant
Duran Lleida no és un polític que precisament gaudeixi de les simpaties de l'esquerra independentista. El líder d'Unió i secretari general de CiU és un home que té la virtut de no dissimular la seva aposta pel marc constitucional espanyol i que tampoc no ha sabut, no ha pogut o no ha volgut ocultar que vol ser Ministre a Madrid.
El líder democratacristià, no obstant, sembla més centrat i coherent que el líder de CDC i cap de llista de CiU, Artur Mas, que s'ha entestat a tornar a posar de manifest l'estratègia sucursalista de CiU. Allò inversemblant, per a un polític que legítimament (això sí) aspira a ser President de Catalunya, és que reincideixi en una jugada que va frustrar les seves esperances presidencials després d'haver tornat a guanyar les eleccions catalanes però lluny d'una majoria suficient. Aleshores, novembre de 2006, Mas va intentar forçar un pacte amb el PSC a través de Madrid, via Zapatero i el comitè federal del PSOE. No se'n va sortir i, per primer cop, va regalar al PSC una pàtina d'autonomia, més que dubtosa fins aquell dia. Greu error perquè va permetre escenificar al PSC una independència respecte el PSOE que és més aparent que real. Però, el cert, és que el PSC de Montilla no va cedir a les pressions del PSOE per rubicar un acord Mas i instal.lar la sociovergència al Palau de la Generalitat.
Ja diuen que l'home és l'únic animal que s'entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra. Perquè ara Mas hi torna. Aquests dies no ha deixat d'argumentar que l'entrada de CiU en un Govern del PSOE a Madrid hauria de comportar un canvi de majories a Catalunya. És a dir, el que posa sobre la taula Mas és novament la sociovergència. O dit d'una altra manera, la defenestració de l'esquerra independentista del Govern de la Generalitat. El canvi de cromos és lamentable perquè, un cop més, Mas torna a demostrar el seu caràcter provincià i la voluntat de sucursalitzar la política catalana possibilitant pactes a Barcelona condicionats pels pactes a Madrid.
Duran era prou explícit en una entrevista a l'AVUI de diumenge: “El que no pot ser és reclamar al PSOE que com a conseqüència d'una implicació al govern d'Espanya, canviï el govern català. Com a nacionalista no puc admetre que Zapatero m'hagi de resoldre el problema de la Generalitat. Me l'he de resoldre jo”. Que Duran Lleida s'atreveixi, i no sense raó, a donar lliçons de dignitat nacional a Mas hauria de fer relexionar profundament el líder de la federació.
Imprimir
Enviar
Tarragona
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat