Ja tenim sentència
L'agost és un bon moment per fer pública la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut. Aquesta és una sentència escrita i dirigida en clau espanyola i que espera el moment oportú per veure la llum.Tots sabem que el dictamen del Constitucional retallarà l'Estatut, sense cap mena de dubte. Hem de tenir clar que tocar tan sols una coma del redactat ja és un insult a la ciutadania de Catalunya. És per això que ho faran durant l'estiu, en un intent d'agafar-nos desprevinguts.
La sentència és l'estocada final a la llei orgànica catalana i una ofensa a tota la societat catalana i, com a tal, hauria de comportar una reacció global contra la manca de sensibilitat de l'Estat espanyol vers Catalunya. Però la societat catalana, encapçalada pels partits polítics, segueix sent dèbil. Ja ho vam comprovar quan van exigir a CiU que tanqués la carpeta de l'Estatut i ho hem comprovat aquests dies amb la negociació del finançament, on la societat civil no ha estat gens clara: 'que sí, però no és clar' amb dubtes i pendents de la voluntat de l'Estat espanyol.
Per això és molt important no abaixar la guàrdia, amb el finançament no s'ha acabat tot. La sentència pot ser mortal pels interessos catalans! Fonts properes al tribunal diuen que hi ha qüestions com la justícia, la llengua, el síndic de greuges o fins i tot part del finançament que patiran les ires dels espanyols, siguin de dretes o siguin d'esquerres, siguin del PP o siguin del PSOE.
Serà una ferida de mort al model del pactisme amb l'Estat espanyol i del peix al cove. I, com que els fets demostren que l'Estat quasi mai compleix allò que signa, ni tan sols compleix les seves pròpies lleis, cal estar preparats per tot, fins i tot per una sentència en ple mes d'agost.
El model autonòmic és mort i, en moments complicats, ens cal unitat de la societat civil i unes forces polítiques disposades a anar més enllà en defensa dels interessos dels catalans i catalanes. Perquè ja estem farts de pertànyer a un Estat que només ens vol per pagar, que ni tan sols ens estima, ni ens dóna mai les gràcies.
Què farem davant una nova retallada de l'Estatut? Aquest cop ja no serà la classe política, aquest cop serà el Tribunal Constitucional espanyol que retallarà la norma aprovada per la majoria dels ciutadans del nostre país. Ens ho tornarem mirar? Tornarem a dir que no passa res? Que només són interpretacions? O d'una vegada per totes ens comportarem com un poble amb autoestima i disposat a lluitar amb ambició per la seva llibertat?







