Pressupostos: país i responsabilitat
Els comptes anuals de la Generalitat són els més difícils des del restabliment del Govern de Catalunya. La dramàtica situació de les finances catalanes té culpables amb noms i cognoms: espoli fiscal. Els 20.000 milions anuals que marxen i no tornen ho són tot. Fins i tot els qui durant anys van practicar el pactisme amb Madrid com a raó de ser se n’han adonat i prometen que ara la seva fita és acabar amb aquesta situació que condueix Catalunya cap a l’abisme de la ruïna.Però en l’actual marc autonomista, en la gestió del mentrestant hi té un alt grau de responsabilitat qui governa o ha governat. És per això que també sobta l’actitud del principal partit de l’oposició, el PSC, que ha passat en pocs mesos de fotografiar-se amb Artur Mas per facilitar-ne la investidura a blasmar contra els comptes de Mas-Colell que no han comptat amb l’ajut del govern amic dels socialistes catalans que encara tenen el timó de la Moncloa.
Esquerra Republicana es debat encara entre l’antic esquema de tripartit o CiU o passar pàgina i mirar cap una societat catalana que és més sobiranista pragmàtica que mai però no li fa confiança. El líder sortint, Joan Puigcercós, és qui més realisme ha aportat a tot el debat. Puigcercós reconeix la part de corresponsabilitat que toca a qui ha governat els darrers vuit anys en l’estat de les finances de la Generalitat. Sense aquesta assumpció lògica i raonable no pot haver-hi crítica cap al nou Govern i els comptes que ha presentat.
És per això que en aquesta gestió del mentrestant, l’esquerra nacional independentista hauria de tenir prou cintura com per condicionar algunes millores de país en els comptes per 2012 i, a canvi, no regalar al partit de Sànchez-Camacho i Garcia Albiol la clau de la governabilitat.
La realitat s’imposa i per sentit de país i responsabilitat, una oposició frontal a uns comptes en la delicadíssima situació actual s’entendria com viure instal·lats encara en la miopia i en els esquemes previs als comicis del 28 de novembre. L’horitzó de la negociació del finançament amb Madrid cada cop és menys llunyà. Llavors serà l’hora de la veritat i de passar comptes implacablement amb qui es desfaci dels seus compromisos.







