Una #acampada que trontolla
El moviment nascut de la convocatòria del 15 de maig perd força cada dia que passa. I no ho fa perquè el seu esperit no sigui vàlid, ans al contrari. El no-sectarisme inicial i la frescor de bona part de la manera de fer i reivindicar aportaven aire renovat en un panorama on l’esquerra institucional i els seus sindicats havien perdut la batalla de la mobilització al carrer contra els corresponsables de la crisi.Aquella #revolution nova i sana ha acabat monopolitzada per grups extraparlamentaris que han vist l’èxit de la convocatòria com un bon camp base per a intentar treure el cap i fer emergir els seus posicionaments que en el dia a dia resten en la més profunda marginalitat d’un submón allunyadíssim de reivindicacions que puguin ser assumibles per ciutadans normals.
És per això que la irrupció d’aquests grups de sempre autoinstal·lats en la marginalitat ha pervertit l’esperit pioner de la convocatòria. Farien bé els impulsors del 15M de denunciar-ho i desmarcar-se d’aquests que tenen tots -i els pitjors- tics dels partits polítics del sistema que diuen voler canviar. L’aixecament del campament nocturn és una bona i primera mesura. Una revolució no és una festa. I menys d’alguns que no representen més que a la seva organització minoritària i minoritzada per mèrits propis. L'#acampada té futur si es torna al 15 de maig.







