Veu pròpia a Madrid?
El conseller Castells, després del suposat èxit de la negociació del finançament, s’ha convertit diuen en un polític amb futur. Ahir, en declaracions al diari Avui, afirmava que el PSC ha de tenir veu pròpia a Madrid, és a dir grup parlamentari, un salt endavant molt ben calculat però vuit de contingut. Ni ell mateix és creu el que diu, però és igual, ja ho han dit i han obert un debat sense cap mena d’interès.El més important no és que el PSC tingui veu pròpia a Madrid, el més important seria que allò que defensen a Catalunya, ho defensin també a Madrid. Que no passi com tantes i tantes vegades que allò que diuen aquí, a Madrid facin el contrari. El darrer cas ha estat el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca: els 25 diputats del PSC van votar-ho afirmativament i sense obrir la boca, mentre que el conseller Castells diu que pot representar una invasió de competències. Més clar, el PSC.
En la mateixa entrevista, Castells deixa anar unes quantes perles, des de tractar el paper d’ERC de criaturades fins a dir que l’acord del finançament és magnífic, passant per criticar la manca de lideratge de Zapatero contra la crisi. Però el que no explica el Conseller Castells és la difícil situació financera de la mateixa Generalitat; la baixa de la qualificació del deute emès per la Generalitat representa un dur cop a l’estratègia del conseller.
Si, a més, les dades d’execució pressupostaria ens han avançant fins i tot un augment del dèficit respecte el de l’any passat, és evident que ni en el cas que el resultat del finançament fos magnífic, en tindríem suficient per a sortir endavant. I de tot això el conseller Castells n’és conscient. La seva demanda de veu pròpia a Madrid és un salt endavant per amagar la veritat del drama financer de la Generalitat.
Però la realitat sortirà més aviat que tard i ens caldran més diners per afrontar la crisi, per adjudicar obres de primera necessitat, per ser competitius, i per tant el PSC ja no pot seguir marejant la perdiu, ja no pot donar més excuses. O és fidel a Catalunya, o és còmplice de l’espoli fiscal que seguim patint, com ha dit recentment el president de la patronal Cecot. El nostre objectiu com a país és el concert econòmic, l’únic model que ens permet sortir de la crisi de veritat.







