Amics, coneguts i saludats
Convergència i Unió opta finalment per un pacte de sang amb el PP. Diputació de Barcelona, ajuntaments més que rellevants i la llei més important de l’any: la de pressupostos.Lluny queda aquell 16 d’octubre de 2006, el dia de la signatura del pacte del notari per certificar que no es pactaria amb el partit dels quatre milions de firmes contra l’Estatut, el que afirmava que aquell procés de reforma estava tutelat per ETA. Entre altres.
CiU torna al tot o res. Arrisca. L’objectiu del pacte fiscal que haurà de negociar amb Mariano Rajoy a partir de març de 2012 ho requereix. Costa però atorgar el benefici del dubte a un partit que ha fet de l’anticatalanisme un dels seus trets distintius.
L’opció de CiU és comprensible si és per aplanar el terreny de la negociació del pacte fiscal tal i com ERC ho va fer amb Zapatero per l’Estatut entre 2004 i 2006. Però hi ha un altre perill: que el PP s’afianci a Catalunya i es torni a la situació de 1996 sense tenir present que el PP, quan pot, no és el del Majèstic sinó el de la majoria absoluta de 2000. Una Partit Popular que CiU ha de tenir present que, a Catalunya, li disputa una part significativa del seu electorat.
Caldrà veure fins on arriba el grau d’implicació amb el partit que també és el d’Esperanza Aguirre i Alberto Fernández Díaz. Qui passa a ser amic, conegut o saludat de Convergència i Unió en les seves àrees de governabilitat. Perquè segueixen existint majories més enllà del Partit Popular, sobretot en l’extrem oposat de l’arc parlamentari.







