Un sistema electoral per a la nació
Un any després de la segona tisorada a l’Estatut de la Moncloa és bon moment per analitzar tots els dèficits amb què castiga Catalunya l’actual sistema autonòmic. Un mal endèmic ha estat la inconcreció de la llei electoral.
2
carregantLa vicepresidenta del Govern proposava diumenge un sistema d’elecció d’un diputat per comarca. Aquest requeriria un factor correctiu com és el que els diputats restants, uns 90, s’escollissin per circumscripció electoral única o proporcional. En cas contrari, una opció de model electoral estrictament majoritari -un diputat per districte- tendiria cap al bipartidisme. Perquè, en quina comarca guanyaria ICV, la CUP o inclús el PP? En cap.
Aquests dèficits s’haurien de complimentar amb la limitació per llei de mandats i sistemes de major participació que s’acostessin a les llistes obertes dins d’una opció política. Els temps de descrèdit de la democràcia representativa n’imposen un repensament.
Convindria que les set -o vuit vegueries- tinguessin un mínim de dos diputats i la resta s’escollissin proporcionalment a la població del territori en qüestió. La lleugera correcció és la clau per mantenir un cert reequilibri del país. En cas contrari es condemnaria la major extensió territorial del país a quedar infrarepresentada per deixar tot el ferro a la macrocefàlica àrea de Barcelona.
És hora que s’obri el meló d’una assignatura pendent. Catalunya mereix un sistema electoral a l’altura de les seves especificitats territorials. Si Catalunya encara és, és perquè és com és. El fet diferencial es construeix, també, amb un sistema electoral que el respecti.
Imprimir
Enviar
Biafra ist not ESPAÑA coño.!
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat