9J, mantenir la tensió
La manifestació convocada per aquest dissabte per commemorar l’aniversari de la marxa del milió pot tenir defectes substancials en la seva convocatòria com en el fet de voler repetir la història quan aquesta difícilment es reprodueix dos cops per igual.Però per sobre d’errades cal ser pragmàtics: la situació del país quant a invasions competencials o l’absència d’un finançament just és, com a mínim, tan dolenta com fa un any. La ciutadania catalana i els independentistes tenen motius sobrats per expressar al carrer el seu malestar.
El moviment sobiranista ha avançat la darrera dècada a passes de gegant quan a les institucions hi ha hagut partits independentistes que han forçat debats com el de l’Estatut. I aquesta pressió institucional al Parlament o ajuntaments s’ha vist corresposta amb un activisme al carrer que ha impregnat moltes de les reivindicacions populars que es convocaven.
La tensió és necessària. Imprescindible per un moviment que avança si genera debat. I el debat també es genera fent soroll. Senzillament perquè els arguments de la causa de l’Estat propi tenen cada cop més pes i van més enllà de qüestions identitàries.
El 9J no serà la manifestació del milió però els independentistes han d’aconseguir fer-la multitudinària. Mantenir la tensió és imprescindible. Quan el debat es relaxa, la força d’incidència mediàtica i estructural de l’Estat espanyol intenta recuperar posicions i el gruix de la població oblida els molts motius que tindria per revoltar-se pel tracte que rep d’Espanya. La vitalitat de la causa sobiranista ha de fer possible que no s’apagui la flama. Si cal, encenent-la permanentment.







