L'Òmnium que ha de venir
L'entitat degana del catalanisme civil celebra 50 anys. Una xifra considerable i d'una trajectòria encomiable sobretot en els anys de la clandestinitat. Durant els mandats Pujol, Òmnium va quedar relegada a un paper folklòric i com a vàlvula d'escapament d'aquelles campanyes testimonials que calia impulsar per agitar el clima d'opinió però que el govern de Catalunya no gosava liderar.
3
carregantVa ser amb la renovació de la candidatura Òmnium21 de Jordi Porta que l'entitat va sortir del sarcòfag i va posar les bases de l'associació referent i moderna que és avui. Un increment de 10.000 socis en vuit anys no és casual. L'alta qualificació de les successives juntes directives i la seva capacitat d'incidència sobre el poder polític va quedar palesa el 10 de juliol de 2010 erigint-se en punt de trobada legitimat per liderar la manifestació més massiva de la història de Catalunya.
Òmnium també ha buscat esdevenir l'ISO de qualitat del catalanisme civil sense deixar-se endur per les peticions nostàlgiques d'associacions folklòriques ancorades en els anys 80 ni per les múltiples faccions de les successives escissions d'entitats sobiranistes que un dia van convocar una manifestació. Aquesta centralitat li ha provocat tensions i tibantors però difícilment comparables amb les que li esperen en els propers dos anys.
L'Òmnium que ha de venir, l'Òmnium de Muriel Casals, haurà de posicionar-se en aspectes crucials pel país. A més de seguir sumant en la solidificació del consens al voltant de l'escola catalana i la immersió lingüística, la pròrroga del partit de l'Estatut està aproximant-se i s'anomena negociació pel pacte fiscal, l'horitzó nacional immediat fixat pel president de la Generalitat.
L'Òmnium que ha de venir haurà de dir on queden fixades les línies vermelles del que és irrenunciable de negociar amb Madrid sobre el finançament de Catalunya. I, si malauradament la negociació no fructifica, quina haurà de ser la resposta política, institucional i cívica més enllà d'una manifestació. Fins on exercir el dret de decidir i com contribuir des de l'entitat a incrementar la majoria social favorable a aquest dret i com aquesta pressiona perquè una majoria política ho gestioni.
L'Òmnium que ha de venir és imprescindible perquè els futurs reptes de Catalunya puguin acomplir-se i desterrar l'habitual mur de les lamentacions del conjunt del catalanisme. Si l'Òmnium que ha de venir vol seguir marcant 50 anys més d'història haurà d'agafar el testimoni de la valentia d'aquells cinc pares de la pàtria que van fundar-lo aquell 11 de juliol de 1961.
Imprimir
Enviar
COPIAT.
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat